dimarts, 28 de desembre del 2010

immortalitzar un instant


contemplo el néixer del dia,
entremig de les branques del meu arbre
a través del dibuix que es retalla a l'araucària...

veig néixer un nou dia,  lentament...
a la velocitat d'aquest vaixell on tots existim,
ara tinc tot el dia i tot el temps per endavant.

immortalitzo aquest instant, efímer, gràcies a la teva generositat : va per tu 

dilluns, 13 de desembre del 2010

matí (post 275)


el reflex del sol li dona aquesta llum i aquestes ombres al mur de la sala
( i em transporta a d'altres matins...)

que gaudiu del dia i salut

dimarts, 7 de desembre del 2010

el què tu vulguis que sigui...


Nadal és el què tu vulguis que sigui...


- si vols és un moment per reunir-se, retrobar-se;  la família, les amistats...
pots posar-hi imaginació i fer un detall per a cadascú, un regal...
pots festejat el solstici d'hivern i veure com el dia comença a créixer, primer com diu la dita; a pas de pardal després de llebre i ja comences a olorar la primavera...
només és una data al calendari, però com tots els dies de l'any, potser el què tu vulguis que sigui...
amb imaginació i fantasia, somniar o bé tocar de peus a terra, divertir-te o posar-te trist...
el que tu vulguis practicar... allò serà... com la resta de la teva quotidianitat.

Apali!
que gaudiu i estigueu bé...

Una abraçada amb estima

divendres, 26 de novembre del 2010

el meu vot



passo de reflexionar sobre si és convenient o no d'escoltar bajanades dels polítics professionals...

el que tinc clar és que s'ha de ser coherent, valent, radical i lliure!



(cal que aturis l' iPod  aquí al costat >II per escoltar el què diu en el vídeo)

divendres, 19 de novembre del 2010

capvespre de tardor



- han passat tantes coses; he viscut tantes vivències amb gent fantàstica, he compartit moments tan extraordinaris... 
que sembla mentida com passa el temps, oi?
5 anys d'aquest fotobloc,  des del 26 de novembre de 2005
(complementari del meu altre Generació... a Vilaweb)

dedico aquesta fotografia a les persones, que m'estimo, que m'importen!

salut, molt bon cap de setmana
i independència!

dimecres, 10 de novembre del 2010

Estructures



formes geomètriques que dibuixen l'espai...

(gràcies pels vostres amables comentaris, ens veiem... )

dijous, 21 d’octubre del 2010

paisatge urbà




del diumenge passat en la visita de portes obertes  "48 Barcelona Open House"
(n'hi haurà més)

gràcies pels comentaris i bon cap de setmana

dilluns, 4 d’octubre del 2010

si pogués





...viu ara, demà potser tard, deies.

si pogués, si pogués, si pogués!

(només era una il·lusió, un somni, t'imaginava)

dimarts, 7 de setembre del 2010

aixecar una casa


Era una casa construïda sense pedres,
els terres, parets i marcs fets de fusta
Taules i cadires usades, plenes de pols
és un lloc on no em sento sol
és un lloc on em sento a casa

Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi

Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols

Al jardí on plantàvem les llavors,
Hi ha un arbre que és vell com jo,
les branques van ser tenyides pel color del verd
la Terra hi va creixer i li va tapar els genolls

Per les esquerdes de l'escorça hi vaig pujar al cim
Vaig pujar per l'arbre per veure el món
Quan les ràfegues van venir per llençarme
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi

Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi

Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols

cinematic orchestra

dijous, 26 d’agost del 2010

llums i ombres


carreró, finestres, balcons i unes bugambílies, em sembla...

salut i a gaudir de les vacances

divendres, 13 d’agost del 2010

porta


Hola companys, m'he passejat uns dies pel país i m'he trobat amb amb tresors com aquest... ;)

salut, art i bon estiu

dissabte, 7 d’agost del 2010

dijous, 22 de juliol del 2010

palau Sant Jordi


panoràmica en HDR del palau Sant Jordi, Barcelona.
apali!

bon cap de setmana, bon estiu, salut i a gaudir!!!

dimecres, 21 de juliol del 2010

parc


vista panoràmica del parc de la ciutadella

apali!

gràcies pels vostres comentaris i bon estiu...  :)

dijous, 15 de juliol del 2010

dilluns, 12 de juliol del 2010

racó pintat


pintura hiperrealista... ahahaha!

(coses que es poden fer amb el laboratori digital...
el meu primer HDR, amb bràqueting - varis diafragmes - de 5 fotos...
el primari - hdr - per dir-ho d'alguna manera, pesa 400 megues... )

apali ! bon estiu

dijous, 8 de juliol del 2010

Felicitat!


Retrat de na Carme

Feliç aniversari i sant!
Un regalet per tu, t'he re-maquillat ! amb el fotoxop... juas, juas!!  :))

na Carme del bloc Instants, un exercici de retrat, del curs de fotografia 2006 - 2007


per escoltar-ho has de aturar l'iPod aquí al costat.. > II

dimarts, 6 de juliol del 2010

castellers

pinya

enfaixant


castellers :
Origens:  Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball.[1] Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga  d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya[2]  on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles.
(extret de la Viquipèdia)

bon estiu!

dilluns, 14 de juny del 2010

al port



 primers exercicis en RAW
 he exegerat conscientment els tons, la captura va ser en un dia rúfol, d'una tarda plujosa...

para você... NRC amb estima :)

dimarts, 8 de juny del 2010

la vida et diu (bis)

Vaig escriure aquest post ara ja fa cinc anys i per a mi encara es vigent, per això en faig un bis...
dimarts, 26 d'abril de 2005 | 09:43h

La vida et diu, et parla, primer amb xiuxiuejos, les coses, parla, després clar i net, i si no escoltes finalment a crits... diuen savis entesos, potser és cert...

Escoltar i saber escoltar el que et diu la vida, cada dia, cada moment. Cerquem sortides en les idees, en les accions, però moltes vegades són buides, no hi ha continguts.
 
Anhelem un món millor, votem per un país lliure, però el que canvia és el món, i nosaltres volem canviar-lo a ell, el país, i el món fa el seu curs i amb ell les persones amb els seus conceptes, les seves idees, les seves vides...

La vida et mostra quin és el teu lloc al món

Quan venen els lladres i t'han robat és, perquè confiaves massa, estaves badant...
Com els amants que diuen que senten, que s'estimen, però se'n van, cadascú pel seu camí, perquè tenen por de deixar de ser lliures i marxen a fer la seva vida d'abans, a cercar nous amants...

No et pots quedar parat queixant-te, continua el teu camí no li donis més voltes, pren el teu camí
Retroba l'horitzó que tens a dins (com canta en Gerard Quintana) i veuràs el teu sol sortir.

Comença de nou, com cada dia, fes el que sempre has volgut fer, sinó la vida t'avisa amb xiuxiuejos, després clar i fort i sinó a crits.

Com el meu amic que escriu per no morir-se, per poder riure.
Ell, tancat per les seves idees, pels seus fets, per la seva dignitat, lliure empresonat

I jo fora empresonat per les preocupacions, els conceptes les idees i els pensaments...
La flaire, l'olor del sentiment de llibertat, l'actitud, de sentir-se lliure.

El fer cada dia...  Ara me'n vaig al món

Com deia aquella xicota filla de diplomàtic, índia, de jove en un viatge en tren de Barcelona a Madrid; - Al meu país no està bé parlar en públic, de religió, ni de política ni de sexe. Sempre et pot escoltar algú que es pot ofendre, sempre hi pot haver un policia que et pot detenir, sempre hi pot haver algú que et pot replicar...

diumenge, 23 de maig del 2010

un dia de platja


un dia de platja, per gaudir...
que passeu un bon diumenge!

a partir d'aquesta setmana sovintejaré menys, començo un curs de  fotografia d'alta qualitat, aprendré a tractar les imatges en RAW (en cru literal)... un pas més per millorar la qualitat de les meves fotos.

Em disculpareu si no us visito més del que he fet fins ara i si no us comento... potser si puc els caps de setmana esgarraparé del temps, uns moments per fer-ho i a partir de l'agost, crec que ja podré tornar...

Una abraçada amb estima
salut i art!


i sapore di mare :) !!! 
(per escoltar-la hauràs de aturar l'Ipod aqui al costat... >II )

dijous, 20 de maig del 2010

atzucac


Amb l a meva ombra

Cementiri de paraules
és a estones el meu cap
el meu cor un muscle a la deriva
qui dels dos té la veritat.

I en les nits de plaer solitari
quan ja no us trobi a faltar
aniré sota la pal.lida lluna
amb la meva ombra sempre al meu costat

He malgastat set vides
buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat

Pujaré aquella muntanya amb tu
on el temps es pot parar
em perdré amb la mirada plena
en els llocs on m´he somniat.

La meva ombra sempre m'acompanya
és el fidel animal
que si li escupo mil cops a la cara
calla i accepta la nostra amistat.

He malgastat set vides
buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat

Em sento al mirall
de les vostres promeses
aquelles que encara ningú no ha trencat
i quan per fi perdi tota esperança
tindré la meva ombra i la soledat.

Sau

però tinc l'esperança, i confio, que algun dia s'acabi aquest malson, viure el meu present, deixar enrere el passat... i compartir l'amistat.

dimarts, 18 de maig del 2010

cadències




lluïa la lluna


lluïa la lluna, en la llunyania,
tant a prop i tant inassequible,la sento,
udolo com un llop en la boscúria,
influència de natura, presència.

lluïa la lluna, en la llunyania...
moltes nits i dies, d' absència

"romanticones"

dijous, 13 de maig del 2010

temps de flors






algunes imatges d'un matí, a Girona ple de gent a vessar, per admirar els muntatges florals...
... Girona té el seu encant amb flors o sense, però amb tant atabalament i el amb raig que queia vaig decidir deixar-ho per una altra ocasió...

espero que us agradin, que tingueu un bon cap de setmana i que sigueu feliços!

dimarts, 11 de maig del 2010

realitat


sentir, tenir esperança i confiar, si!...
practicar l'estima, mostrar agraïment,
deixar passar les pèrdues, les addiccions emocionals,
deslliurar-te de conceptes...
deixar els desitjos que fet i fet, et comporten trasbals,
deslliurar-te del món dels somnis, il·lusions i fantasies...

la realitat, és millor que els somnis!

(aprendre! encara tinc molt per aprendre!
gràcies! ja saps, per tot el que m'has donat...)

dissabte, 8 de maig del 2010

Les coses són el què són...





a la meva estada a L'Alguer a Sardenya, vaig degustar aquest pastís de milfulles,  d'origen sicilià, riure amb un boig que havia tunnejat  el seu vell vehicle, no passava desapercebut, i reflexionar davant unes esqueles enormes enganxades a la pared.
Les coses són el què són...
Tot plegat era una història, una metàfora del com som, el què fem i com ens relacionem... objecte de desig, objecte d'atenció i al final un record del què havíem sigut...vides

salut, que gaudiu, que passeu un bon dia, amb estima

dijous, 6 de maig del 2010

vida


...estava aterrit pel què li venia a sobre, era conscient que en els propers mesos havia de ser fort.
Es va fixar en un cartell que anunciava formació en disseny i decoració, va informar-se i s'hi va matricular, des de jove que ho havia desitjat... necessitava sentir-se acompanyat.
Es van trobar, compartir, es van acaronar, acariciar... el va acompanyar en el tràngol, es van estimar i desitjar...
Amb el temps es va  sentir fort, va recuperar la confiança, va prosseguir el seu camí...

dilluns, 3 de maig del 2010

prou!


Com és que encara
no hi puc veure,
com és que encara parlo sol.

Després de tant de temps,
no m'he acostumat
a trencar amb tot el meu passat.

Solitari és el meu pas
i tothom m'és estrany,
sóc el nou de la vella ciutat.

Tot té un preu, tot té un adéu
que no pots comprar.

Juga fort i torna a començar.
Per què no tinc les coses clares?

No vull la dura realitat.
Les cartes que jo vull,
no es poden donar;
tot o res, pots perdre o guanyar.

Has d'aprendre a acceptar,
les regles del joc,
no sempre ho tens tot a les mans.

Sempre jugo de farol,
estic desesperat.

És millor que torni a començar.
Només hi ha una via
per on passa el tren.

Ha arribat el dia d'anar cap a
l'infern, o tornar a començar...

(sau)

dissabte, 1 de maig del 2010

Alguer - Sardenya XI (instants)




les persones, la humanitat, tenim fantasies, creences, ens fem el nostre propi món, el veiem i vivim sota el nostre prisma, les nostres vivències, som molt iguals i a la vegada diferents i únics, ens atrauen persones, que el viuen una mica com nosaltres, admirem, ens enamorem, tenim sentiments coincidents, passions semblats, perversions diverses i conceptes contrastants...
I ens apreciem, estimem o ignorem, els uns al altres, pel què fem, diem o pensem....
un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai