aixecar una casa

Era una casa construïda sense pedres,
els terres, parets i marcs fets de fusta
Taules i cadires usades, plenes de pols
és un lloc on no em sento sol
és un lloc on em sento a casa

Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi

Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols

Al jardí on plantàvem les llavors,
Hi ha un arbre que és vell com jo,
les branques van ser tenyides pel color del verd
la Terra hi va creixer i li va tapar els genolls

Per les esquerdes de l'escorça hi vaig pujar al cim
Vaig pujar per l'arbre per veure el món
Quan les ràfegues van venir per llençarme
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi

Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi

Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols

cinematic orchestra

en el sofà

Arribant a casa vaig ser testimoni d'una festa al carrer, improvisada, semblaven alegres, però cridaven i s'esbatussaven entre ells, eren la penya del brick que com cada tarda i nit feien la seva gresca, necessitaven estar junts, sentir-se acompanyats, pel alcohol, estaven junts, però sols...


en entrar el portal, estava desert, un individu observava, en la nit...


des del vestíbul vaig mirar a fora, aquí ara, el silenci tot ho envoltava...


pensava...

que la xicota dels meus somnis fos present, però ella no hi era, el sofà restava buit per la seva absència, mentre contemplava, com un somni en la penombra, tancant els ulls... la seva presència.