diumenge, 16 de setembre del 2007

en el sofà

Arribant a casa vaig ser testimoni d'una festa al carrer, improvisada, semblaven alegres, però cridaven i s'esbatussaven entre ells, eren la penya del brick que com cada tarda i nit feien la seva gresca, necessitaven estar junts, sentir-se acompanyats, pel alcohol, estaven junts, però sols...


en entrar el portal, estava desert, un individu observava, en la nit...


des del vestíbul vaig mirar a fora, aquí ara, el silenci tot ho envoltava...


pensava...

que la xicota dels meus somnis fos present, però ella no hi era, el sofà restava buit per la seva absència, mentre contemplava, com un somni en la penombra, tancant els ulls... la seva presència.


1 comentari:

  1. Sempre estic amb tu...ja hu saps, encara que no em veiguis..i tu ets la meva llum.

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai