immortalitzar un instant

contemplo el néixer del dia,
entremig de les branques del meu arbre
a través del dibuix que es retalla a l'araucària...

veig néixer un nou dia,  lentament...
a la velocitat d'aquest vaixell on tots existim,
ara tinc tot el dia i tot el temps per endavant.

immortalitzo aquest instant, efímer, gràcies a la teva generositat : va per tu 

matí (post 275)

el reflex del sol li dona aquesta llum i aquestes ombres al mur de la sala
( i em transporta a d'altres matins...)

que gaudiu del dia i salut

el què tu vulguis que sigui...

Nadal és el què tu vulguis que sigui...


- si vols és un moment per reunir-se, retrobar-se;  la família, les amistats...
pots posar-hi imaginació i fer un detall per a cadascú, un regal...
pots festejat el solstici d'hivern i veure com el dia comença a créixer, primer com diu la dita; a pas de pardal després de llebre i ja comences a olorar la primavera...
només és una data al calendari, però com tots els dies de l'any, potser el què tu vulguis que sigui...
amb imaginació i fantasia, somniar o bé tocar de peus a terra, divertir-te o posar-te trist...
el que tu vulguis practicar... allò serà... com la resta de la teva quotidianitat.

Apali!
que gaudiu i estigueu bé...

Una abraçada amb estima