"No discuteixis mai amb un imbècil, et portarà al seu terreny i un cop allà et guanyarà per experiència” - Woody Allen.

divendres, 22 de desembre de 2006

alegria

No se que dir-vos... sento agraïment, ja no sols pels obsequis, sinó pel sentiment que hi ha que t'impulsa a fer-ho. No m'havia aturat mai a pensar-ho, però ho he pogut entendre, que quan algú que no te cap mena de lligam de parentesc, lliurement et mostra els seus sentiments mitjançant un obsequi. Ara faré de profe, m'explico?, que transcendeix a l'objecte... si oi? més enllà...
M'ho heu posat difícil, no perquè em senti obligat, sinó perquè pensant en vosaltres, penso que sent sensibles com sou i a més creatives sou quelcom molt especial ... ves em cuideu i mimeu i em sorprèn!... que vols? i a més de com ho feu.... això és un regal.

Quan penses amb els éssers estimats, i ara ja han crescut! ...els que sents molt propers i penses en ells et dius, que puc oferir-los? I no passar-te de mida ni quedar-te curt, i donar la mesura.

Només puc dir-vos gràcies, i que no quedi cursi; precioses! ...doncs aquest mot era exclusiu per una sola persona, i ara també es vostre.

Però, sempre hi ha un però, a vegades em sento observat, que em mireu amb l'ull esquerra ( la teoria de l'ull esquerra, ...hahaha) i penseu qui es aquest tio.... m'esvera que pugueu veure'm el costat idiota..., la burreria. i ja l'heu vista i no m'heu fet cap moc, és que sou l'òstia... què vols... M'heu arribat i això que feia fred!

L'alegria, això que els éssers tenim, que surt de dins, que ho sents i que se't contagia i t'arriba i quan t'hi sents pròxim creix i suma.