riu al capvespre

 

reflexos amb fons roig

reflexos

 reflex a la porta de l'habitació que dona al carrer de l'antic habitatge de Roger de Flor a Mataró, la imatge és de la porta del garatge del davant...

des de la finestra

 autoretrat

lluna

l'espectre de la llum

a la paret

l'espectre de la llum,
l'arc iris, miratge
dins l' habitatge
prenent tot l'embalum !!

clar de lluna

cadència

el va i ve de les onades,
com en la cadència de la respiració
d'un instant, només queda la imatge

(en homenatge a l'aigua, que t'inspira PMC-L)

paisatge interior

que passeu un bon cap de setmana,
cuideu-vos i salut !

matí (post 275)

el reflex del sol li dona aquesta llum i aquestes ombres al mur de la sala
( i em transporta a d'altres matins...)

que gaudiu del dia i salut

paisatge urbà

del diumenge passat en la visita de portes obertes  "48 Barcelona Open House"

(n'hi haurà més)

gràcies pels comentaris i bon cap de setmana

al port

 primers exercicis en RAW
 he exegerat conscientment els tons, la captura va ser en un dia rúfol, d'una tarda plujosa...

para você... NRC amb estima :)

reflexos al rec

reflexos al rec de les adoberies de Igualada.

(gràcies a na Rosa de Cyan per convidar-me a visitar aquest indret)

fugaç

.. imatge fugaç que s'esborrona en el reflexe de l'aigua.
Per a tu.

gaudiu del que la vida us porti, que sigui el millor.

voltes i més voltes

volta i volta per tornar a fer la volta...

mirades...

mirades als murs freds, humits...

l'home dels nassos

L'home dels nassos és un personatge mitològic català que té tants nassos com dies li queden a l'any. Només se'l pot veure, però, el trenta-u de desembre o cua d'any.
Segons Joan Amades, l'home dels nassos sembla ser una degeneració d'un personatge mític que simbolitzava l'any. Tradicionalment, se sol explicar a la mainada que en aquest dia surt l'home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies té l'any. Els nens s'imaginen un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre a l'any li queda només un dia per acabar. Per arrodonir la broma, se solia dir als nens que se l'acabava de veure passar per algun carrer proper, per tal que correguessin a veure si el podien trobar. També hi havia qui creia veure'l a les canonades de l'aigua i així ho feien saber a les criatures. Actualment, en algunes ciutats o pobles s'organitza una cercavila amb un capgròs representant l'home dels nassos.
En els pobles petits, es deia que apareix a l'església i devora la pica de l'aigua beneïda.
A Barcelona era tradició de trobar l'Home dels nassos a les 12 en punt a la plaça del Palau, davant la Llotja, dalt d'un cadafalc perquè tothom el vegi mocar-se amb unes quantes dotzenes de llençols els 365 nassos que s'espera que tengui per tot el cos, ja que no li caben a la cara.
A Mallorca a més de dir anar a veure l'home dels nassos es deia anar a veure matar l'home dels nassos, perquè el punt de concentració popular a Palma dia 31 de desembre era la plaça de Cort, amb motiu de la Festa de l'Estendard, i s'hi disparaven salves d'honor, que algú interpretava com un afusellament de la imatge del rei Jaume I exposada a la façana de la Casa de la Vila aquest dia davant la companyia que li retia honors amb l'Estendard o bandera nacional.

llum de lluna

reflexions selenites en la nit...

pluja

endinsar-se

paisatges quotidians; els veus i t'atures... endinsar-se-hi, anar més lluny...