Ens hem vist i ens hem abraçat, el primer que m'ha dit era que no volia parlar de la seva vida ni de la seva família, que li he causat un gran trasbals des del què va passar, però que tenia necessitat de parlar amb mi per disculpar-se de com m'havia tractat.
Jo li he dit que no havia de fer-ho. Perquè ja m'havia deixat clar el que ella havia decidit, apostar per lo de sempre, ella i els seus.
Ho ha repetit varies vagades durant les dues hores que hem estat parlant. Hem anat als "pinyons" hem pres té amb menta i infusions perquè se sentia molt nerviosa. Em deia que se sentia culpable i que la tenia de perdonar...
M'ha dit que des de fa dos anys que ha intentat trobar aquest moment, per parlar, i que avui s'ha armat de valor per fer-ho.
Li he dit que si algú se'n havia de sentir responsable era jo, pel merder que li vaig crear, però que ara ja no me'n sentia malament perquè haver parlat amb ella, el mes d'abril del any passat, em va servir per sentir-me alleujat. Que en tot cas no hi havia culpables...
Només trucar-me com que ha sigut una sorpresa, he anat a cercar un llibre d'en Osho; "Libertad", l'he obert amb una frase, que l'hi he escrit en un paper, perquè quan ens veiessin li donaria; l'hi he notat el to de veu, quan m'ha trucat, que estava espantada.
La frase era aquesta:
"Permanece alerta. Examina con profundidad cualquier cosa que te asuste.
Y te sorprenderá que, si examinas con profundidad cualquier cosa que te asusta, desaparecerá."
Ha marxat tranquil·la, li he donat les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de poder reconciliar-nos i poder continuar mantenint el nostre sentiment d'estima, encara que d'alguna manera confiava i sabia que algun dia recuperaríem l'amistat.
Només em volia veure per dir-me el que m'ha dit. Que d'alguna manera la tenia d'ajudar perquè li havia destrossat la vida. Que encara que es mostrés riallera i cordial, estava trencada en el seu ser, en el més íntim.
El més important era saber que era viva, i que encara que li hagués comportat un gran trasbals, mai havia deixat de tenir un lloc en el meu cor.
El destí m'ha donat aquesta oportunitat de reconciliar-me i sentir agraïment.
Havia assumit, que el passat no els pots canviar, i reconeixent els propis errors, encara que en l'origen fos un malentès, no et pots deixar portar per la ment, ni un sol segon pels pensaments destructius.
He tancat un cercle.
Se que pateix, que encara li dura el trasbals que li vaig causar, pel malentès; d'entendre i pensar que em deia una cosa, i en realitat m'estava fent una confidència. La realitat n'era una altra...
En el meu caos, i amb la meva reacció, que va ser brutal, d'autèntic fill de puta, vaig causar-li patiment. No s'ho mereixia. Ella avia escollit per ella, a la meva exigència, i havia d'acceptar-ho.
He patit el meu infern, ara estic en pau, visc al cel. L'infern i el cel són aquí. Escollim el que volem viure.
Havia assumit, que el passat no els pots canviar, i reconeixent els propis errors, encara que en l'origen fos un malentès, no et pots deixar portar per la ment, ni un sol segon pels pensaments destructius.
He tancat un cercle.
Se que pateix, que encara li dura el trasbals que li vaig causar, pel malentès; d'entendre i pensar que em deia una cosa, i en realitat m'estava fent una confidència. La realitat n'era una altra...
En el meu caos, i amb la meva reacció, que va ser brutal, d'autèntic fill de puta, vaig causar-li patiment. No s'ho mereixia. Ella avia escollit per ella, a la meva exigència, i havia d'acceptar-ho.
He patit el meu infern, ara estic en pau, visc al cel. L'infern i el cel són aquí. Escollim el que volem viure.
