contemplo el néixer del dia,
entremig de les branques del meu arbre
a través del dibuix que es retalla a l'araucària...
veig néixer un nou dia, lentament...
a la velocitat d'aquest vaixell on tots existim,
ara tinc tot el dia i tot el temps per endavant.
immortalitzo aquest instant, efímer, gràcies a la teva generositat : va per tu
