dimarts, 7 de desembre del 2010

el què tu vulguis que sigui...


Nadal és el què tu vulguis que sigui...


- si vols és un moment per reunir-se, retrobar-se;  la família, les amistats...
pots posar-hi imaginació i fer un detall per a cadascú, un regal...
pots festejat el solstici d'hivern i veure com el dia comença a créixer, primer com diu la dita; a pas de pardal després de llebre i ja comences a olorar la primavera...
només és una data al calendari, però com tots els dies de l'any, potser el què tu vulguis que sigui...
amb imaginació i fantasia, somniar o bé tocar de peus a terra, divertir-te o posar-te trist...
el que tu vulguis practicar... allò serà... com la resta de la teva quotidianitat.

Apali!
que gaudiu i estigueu bé...

Una abraçada amb estima

6 comentaris:

  1. No sé com serà el meu Nadal, però el voldria molt "viu", amb molt de "color", amb "estima"... és el Nadal que necessite...
    Una forta abraçada a tu també, des del sud...i molt BON NADAL!!

    ResponElimina
  2. Es como tú dices Joan mi querido amigo la vidas las festividades serán como tu las mires...creo que el mejor regalo es aquel que se comparte el amor de familia solo son fechas del calendario que debería ser para reflexionar que hacemos o a donde vamos en la vida pero que se convierte en hambrientos días de consumo con frenesí comercial en fin ...besos

    ResponElimina
  3. Nadal és el què tu vulguis que sigui.... Molt d'acord. M'agrada la frase.

    ResponElimina
  4. Quan la pluja fa remor de tren, quan la gent s’afanya pel carrer
    quan s’encén un llum, sempre es fa més gran la tristesa
    Vaig pintant somriures de paper, sospesant el temps entre les mans
    l’aire s’ha enfosquit i la nova nit passa depressa

    I l’hivern que ja arribat, em porta vora el foc
    el pensament d’altres temps millors.
    I els carrers engalanats amb els llums de colors
    et fan sorgir entre els meus records de Nadal.

    Estirat sobre un jardí de neu faig dormir les mans dins de l’abric
    miro cap al cel i el veig tremolar com un estel.
    Tirem pedres a tots els fanals, caminant amb el pas imprecís
    volem veure si hi ha darrera el núvol gris , la nostra estrella.

    I l’hivern...

    Tants desitjos de prosperitat la tendresa es fa provisional
    tan de bo tot això fos real i es quedés aquí molt més enllà de Nadal.

    Sempre podem triar, serà com nosaltres volguem!
    Que sigui especial per tu.....:)
    Un petó!
    Carme Mora.

    ResponElimina
  5. Dons com cada any fugiré a qualsevol país d' aquests que encara no coneixen el nadal i on el ser solidari, tenir bones intencions o ser bona persona no te data de caducitat.

    Que cadascú visqui el nadal de la manera que mes ho necessiti i des de aquí els millor desitjos per tothom.

    ResponElimina
  6. M'agrada la teva frase. M'agrada el que comporta i el que significa. M'agrada la foto... M'agradaria un nadal ple de somriures...
    Una abraçada i un somriure

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai