Era una casa construïda sense pedres,
els terres, parets i marcs fets de fusta
Taules i cadires usades, plenes de pols
és un lloc on no em sento sol
és un lloc on em sento a casa
Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi
Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
Al jardí on plantàvem les llavors,
Hi ha un arbre que és vell com jo,
les branques van ser tenyides pel color del verd
la Terra hi va creixer i li va tapar els genolls
Per les esquerdes de l'escorça hi vaig pujar al cim
Vaig pujar per l'arbre per veure el món
Quan les ràfegues van venir per llençarme
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi
Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
cinematic orchestra
els terres, parets i marcs fets de fusta
Taules i cadires usades, plenes de pols
és un lloc on no em sento sol
és un lloc on em sento a casa
Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi
Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
Al jardí on plantàvem les llavors,
Hi ha un arbre que és vell com jo,
les branques van ser tenyides pel color del verd
la Terra hi va creixer i li va tapar els genolls
Per les esquerdes de l'escorça hi vaig pujar al cim
Vaig pujar per l'arbre per veure el món
Quan les ràfegues van venir per llençarme
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi
Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
cinematic orchestra
Som del mateix material del qual es teixeixen els somnis, la nostra petita vida està envoltada de somnis.
ResponEliminaWilliam Shakespeare
1564-1616. Escritor britànic
Bona imatge,acompanyada de un bonic poema
Ferran
Una gran entrada, como siempre. Poema y foto se complementan. Un abrazo
ResponEliminaMolt trist... però molt bonic. Tot allò que es constreix per a dos i dessapareix, sempre porta una trista enyorança.
ResponEliminaBon post, Joan. Salut!
Una lletra preciosa. Quines fotos mést maques!
ResponEliminaFantàstic tot el que veig.
Un abraçada.
m'agrada això que dius que "és un lloc on no em sento sol", crec que és el que passa amb tot allò que compartim, que hi viu la presència dels moments compartits, la foto molt suggerent
ResponEliminaCom diu la cançó, tot i destartalada, és acollidora.
ResponEliminaTrobo molt encertat el tractament.
Very enchanted place! Thanx for your visit and comment! Sunny greetings
ResponEliminal'imaatge es divina, potser son les plantes el que la mantenen dempeu, o tan sols els records i les vivencies.
ResponEliminatot plegat molt entranyable
un petonet,
Una façana amb molt d'encant !!! Bona foto i bonic text
ResponEliminaUn apunt preciós, Joan, text i foto!
ResponEliminaPetons!
gràcies a tothom, pels vostres comentaris i visites(encara que no hagiu dit la vostra)
ResponEliminasalut i bona tarda
Wonderful melancholic atmosphere! Greetings from Luzia.
ResponEliminaM'agrada molt el teu blog, Joan. L'he descobert gràcies al comentari que m'has deixat. Moltes gràcies, doncs!
ResponEliminaEsa casa... esas piedras... llenas de polvo de nostalgia...cuya puerta aun está abierta para dejar entrar los fantasmas que pueblen su interior...los jardines se niegan a morir aun el verde recorre las paredes...el rosa tenue aun a sus paredes matiza...suspira amor aun entre tinieblas los rayos de sol coronan su belleza ...hermosa fotografía y la forma de mirar que tienes ...soy tu fan ...además de tu amiga cuando descubrí tu hermoso corazón ...besos Joan
ResponElimina¡Qué bella imagen ... misterioso y tan familiar ... Hermoso! para el poema mi español no es suficiente ... por desgracia
ResponEliminaun abrazo
isabella