dimarts, 21 de setembre del 2010

caigut


una acàcia centenària

8 comentaris:

  1. Segur que aquest arbre va tindre temps millors, segurament lluïa grandiòs enfront de la casa de la foto, que per cert està totalment dempeus i molt cuidada, qué pena que no ens preocupem tant pels arbres com per les cases,
    un abraç

    ResponElimina
  2. Es diu que el temps és un gran mestre; el pitjor és que va matant als seus deixebles
    Hector Berlioz
    Ha ell li ha arribat la seva hora.
    Una fotografia molt ben trobada.

    Ferran

    ResponElimina
  3. Pobreta acàcia.... què li ha passat?

    Bona foto Joan, un petó :)

    ResponElimina
  4. Alguna vez tendría que llegar el fin, eso nos demuestra que "todo se acaba" irremediablemente. Una belleza de foto. Un abrazo.

    ResponElimina
  5. Saps que no l'havia vist?
    Pobre acàcia centenaria, també li ha arribat la seva hora!
    T'ha quedat molt bé....fa pena!!!
    Un petó ;)
    Carme.

    ResponElimina
  6. El temps no perdona...
    M'agrada casa teva!

    ResponElimina
  7. Hola de nou, gràcies pels comentaris, una abraçada
    i fins aviat

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai