dilluns, 4 d’octubre del 2010

si pogués





...viu ara, demà potser tard, deies.

si pogués, si pogués, si pogués!

(només era una il·lusió, un somni, t'imaginava)

21 comentaris:

  1. Com estem eh, Joan... :-)

    Quina foto més neta, m'agrada!

    ResponElimina
  2. A l´entrar he tingut quatre sensacions ben diferents, primer la imatge, neta, vertical i profunda; llavors la veu del Van i una de les meves cançons preferides i al final la reflexió:Viu,demà serà tard.
    Ràpidament m´ha vingut al cap la imatge d´un home sol, assegut en una taverna i uns versos de Kavafis.No sé com acabaré el dia, però tot plegat fa pensar. Gràcies Joan.

    ResponElimina
  3. "El viu ara, demà pot ser tard" l'hauriem de tenir tots escrit damunt del capçal del llit.

    ResponElimina
  4. Your blog is amazing - You hava a LOT of good work. I enjoy looking at it, and it gives me inspiration. Very Well Done

    ResponElimina
  5. Jo penso el mateix, la fotografia és neta, clara i vertical reflectint a la perfecció l'espai fotografiat, net, clar, vertical i amb molt d'espai.

    a reveure!

    ResponElimina
  6. quan d'espai per a omplir, però qui pogués eixir fora i anar cap on ve la llum...

    ResponElimina
  7. aiiiiiiiiiiii!!!!!
    si pogués...
    molt bona foto
    salut estimat!

    ResponElimina
  8. Una molt bona foto d'arquitectura. Salutacions

    ResponElimina
  9. Si realment pogués ser tot el que volem...
    Preciosa foto, Joan. Salut! ;)

    ResponElimina
  10. Quina profunditat més bona que has captat.
    Perfecte l'edició !!
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. Joan, quan puguis, passat pel meu blog a recollir una coseta per tu. Una abraçada! ;)

    ResponElimina
  12. Excelent,molt bona llum ..et felicito !!
    Salutacions.

    ResponElimina
  13. te regust de buidor...em fa sentir la soletat i em fa por
    es maca, pero freda. no?

    jajajj dec esser jo, no em fasis cas
    petons, joan

    ResponElimina
  14. Todo es ilusión pues el tiempo se esfuma adormeciéndose en el pasado ..el presente una deliciosa tormenta breve que nos sacude...el futuro un anhelo ahogado por la incertidumbre...te extrañe mi querido amigo Joan ...la fotografía dice tanto y cuentan tantas historias...hablamos...besos

    ResponElimina
  15. "Demà", sempre és un temps massa tard. De vegades fins i tot les il·lusions es cansen i se'n van, o es prejubilen abans d'hora...

    Des del far, bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  16. Joan, la imatge fantàstica, em fscinen les perspectives.
    Son camins a linfinit.
    i et text misteriós i enigmàtic.
    Crec que plego veles, que marxo ja.
    una abraçada.

    ResponElimina
  17. M'encanta aquest espai en sí i la foto és preciosa. L'enhorabona!

    ResponElimina
  18. Bon dia. Una gran foto !! clara, neta, endreçada....
    M'ha agradat molt

    ResponElimina
  19. No deixis d'imaginar. Fantàstica feina!

    ResponElimina
  20. Hola a tot@s, gràcies pels vostres comentaris i fins aviat.

    salut i art!

    ResponElimina
  21. Hacia tiempo que no disfrutaba de tu espacio. Un placer estar otra vez por aqui. Un saludo.

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai