Em recorda el dia de platja d'aquest diumenge passat, la tranquil.litat de setembre on no hi tanta gent, la llum matisada, el sol que calenta però no crema tant i l'aigua neta i boníssima, una foto molt bonica
El mar sempre queda bé a les fotos, és fotogènic, però aquest blau de les barques, com de tinta xinesa és vivíssim. No sé quina és la traducció al català, però crec que és diu índigo.Preciosa la imatge, tota. Bon dia Joan.
Terminan las olas rompiendo en blanca espuma y comienza la tierra en donde esperan las barcas para adentrarse dentro, muy dentro del mar. Contemplándolo todo unos "seres" que dan significado al conjunto. Un abrazo.
Què maca! :-)
ResponEliminaEm recorda el dia de platja d'aquest diumenge passat, la tranquil.litat de setembre on no hi tanta gent, la llum matisada, el sol que calenta però no crema tant i l'aigua neta i boníssima, una foto molt bonica
ResponEliminaM'encanta la platja!!!!!! bon angle Joan :) Ptons
ResponEliminaEl mar sempre queda bé a les fotos, és fotogènic, però aquest blau de les barques, com de tinta xinesa és vivíssim. No sé quina és la traducció al català, però crec que és diu índigo.Preciosa la imatge, tota.
ResponEliminaBon dia Joan.
Una foto preciosa, Joan. Què bonic és el mar... ;)
ResponEliminaUna abraçada, company!
joanfer.cat
Bon enquadrament i bons colors company..!! paisatges de setembre racons ara molt tranquils.
ResponEliminasalutacions i bones fotos !!
aquests blaus gairebé insultants i la llum impressionen :)
ResponEliminaQuina enveja:) La foto és meravellosa.
ResponEliminaVigila, esperit, vigila,
ResponEliminano perdis mai el teu nord,
no et deixis du’ a la tranquil·la
aigua mansa de cap port.
Gira, gira els ulls en l’aire,
no miris les platges roïns,
dóna el front an el gran aire,
sempre, sempre mar endins.
Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.
Fuig-ne, de la terra innoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.
Fora terres, fora platja,
oblidat de tot regrés:
no s’acaba el teu viatge,
no s’acabarà mai més...
Joan MARAGALL, 1895
Molt bona fotografia Joan.
Ferran
Hola amics, espero que hageu passat bon estiu, hàgiu descansat i ara estigueu ben relaxats per encarar els dies que ja es fan mes curts..
ResponEliminagràcies pels vostres comentaris, i salut!
Terminan las olas rompiendo en blanca espuma y comienza la tierra en donde esperan las barcas para adentrarse dentro, muy dentro del mar. Contemplándolo todo unos "seres" que dan significado al conjunto. Un abrazo.
ResponEliminaHhhhm, this image makes me feel like in holiday:-)) Hugs from Luzia.
ResponElimina