dijous, 20 de maig del 2010

atzucac


Amb l a meva ombra

Cementiri de paraules
és a estones el meu cap
el meu cor un muscle a la deriva
qui dels dos té la veritat.

I en les nits de plaer solitari
quan ja no us trobi a faltar
aniré sota la pal.lida lluna
amb la meva ombra sempre al meu costat

He malgastat set vides
buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat

Pujaré aquella muntanya amb tu
on el temps es pot parar
em perdré amb la mirada plena
en els llocs on m´he somniat.

La meva ombra sempre m'acompanya
és el fidel animal
que si li escupo mil cops a la cara
calla i accepta la nostra amistat.

He malgastat set vides
buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat

Em sento al mirall
de les vostres promeses
aquelles que encara ningú no ha trencat
i quan per fi perdi tota esperança
tindré la meva ombra i la soledat.

Sau

però tinc l'esperança, i confio, que algun dia s'acabi aquest malson, viure el meu present, deixar enrere el passat... i compartir l'amistat.

9 comentaris:

  1. Preciosa foto, i preciosa lletra.... Compartir és el més important :) Petons Joan!

    ResponElimina
  2. Coincideixo plenament amb la Cris: bonica foto i excel·lent lletra.
    S'ha de viure sempre el present, però jo sóc dels que pensa que el passat no el podem deixar mai enrere. De fet no devem. A ell li hem d'agrair, tant per lo bo com per lo dolent, tot el que som...
    Una abraçada! ;)

    ResponElimina
  3. l'imatge m'encanta
    la lletra no la coneixia...peró diu molt.

    petonets!

    ResponElimina
  4. Ahir vaig venir i et vaig deixar un comentari, però ha desaparegut!
    Et deia que darrera la reixa sempre hi ha el sol del migdia.Sense ell no hi hauria ni ombra ni esperança. Només cal sortir a trobar-lo.

    M´ha agradat el record de Sau, i la foto també.
    Bon dia Joan!

    ResponElimina
  5. Olá!
    Obrigada por visitar o meu blog.
    Seu trabalho é muito especial...eu sinto uma ótima energia nele!
    Esta imagem fala por si...e me encantou...
    A liberdade...e o portal dos sonhos...

    Nirma Regina

    ResponElimina
  6. Viu com si anessis ha morir demà, i aprèn com si anessis ha viure sempre
    Magnífica imatge

    ResponElimina
  7. Hola companys, gràcies per els vostres comentaris i escalf, m'he sentit molt acompanyat...
    ja és hora de deixar tot aquest enrenou i continuar, gràcies de nou...
    quan pugui us comento!

    salut i a gaudir!!!

    ResponElimina
  8. I love this graphic symetry of old iron fences.Greetings from Luzia.

    ResponElimina
  9. En las noches que como ingenuas doncellas se pierden en el ardor de las palabras...deseándolas como el último amante...pero se encuentra entre lapidas ...donde antes era primavera ....y quiere salir a tu encuentro pero el camino no consigue....corre ...busca ...pero las sombras la cubren....en febril ansiedad busca una salida...llegar a tu mirada ...a la divina miel del amor ....a los lugares soñados con pasión....pero los rayos del sol le son negados...la vida escupe silencios....y ella enjuaga las lagrimas al saberte perdido....te dejo otro beso

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai