m’agraden
les papereries, els llapis i papers per dibuixar anatomies,
les ferreteries, per muntar i desmuntar artefactes,
i les cotilleries per imaginar…

dissabte, 8 de maig de 2010

Les coses són el què són...





a la meva estada a L'Alguer a Sardenya, vaig degustar aquest pastís de milfulles,  d'origen sicilià, riure amb un boig que havia tunnejat  el seu vell vehicle, no passava desapercebut, i reflexionar davant unes esqueles enormes enganxades a la pared.
Les coses són el què són...
Tot plegat era una història, una metàfora del com som, el què fem i com ens relacionem... objecte de desig, objecte d'atenció i al final un record del què havíem sigut...vides

salut, que gaudiu, que passeu un bon dia, amb estima

6 comentaris:

  1. M´agrada molt com has relligat les imatges per a mostrar aquesta metàfora del que som, del que desitgem i del que acabem essent.No se si aquests pastissets són aquells que van farcits de formatges fresc i taronja però a mi durant un temps m´obsediren i no he aconseguit encara trobar-ne enlloc més de tan bons. Trobar-los aquest matí abans d´esmorzar és tota una temptació.
    Les esqueles enormes també em van cridar l´atenció, al principi m´aturava a llegir-les senceres, llavors ja no donava l´abast.
    Bon cap de setmana, Joan!

    ResponElimina
  2. Tens raó Joan "som el que som", i sovint no som res... o com diu l'Ovidi "som un antic renec de cony". Esqueles per la paret també n'he vist a altres contrades. Les metàfores de les lapides també m'agraden, a la d'un hipocondríac hi deia: Jo ja ho deia que tenia alguna cosa... en una altre s'hi llegia -el difunt era un secretari d'ajuntament- aquí segueix reposant...
    Els mil fulls tenen una pinta que te'n menjaries 5 o 6 mil... El cotxe llàstima dels punxons a les rodes, té un toc femení pel color, i la matrícula és curiosa ZA, zocietat anònima... I per sort tots som diferents. Tu has tingut les ninetes a través de la teva òptica personal de saber veure i captar aquestes espurnes de vida...

    Que la pau del senyor sigui en tu...
    onatge

    ResponElimina
  3. Aixó es aixi ni mes ni menys m´agrada aquesta serie ,de veure les coses ,salutacions i bones fotos !!

    ResponElimina
  4. Em van sobtar molt les esqueles enganxades a la paret.

    No em sobte, em fa morir d'enveja, el pastisset de milfulles. Potser perquè aquest migdia tinc com a postre un senzill iogurtet.

    ResponElimina
  5. Que bons aquests pastissets i que fantàstiques les fotos!

    Efectivament, les coses són el que són...
    Petons!

    ResponElimina
  6. Hola companys, gràcies pels vostres comentaris,
    bon dia! i que sigueu feliços

    ResponElimina