...estava aterrit pel què li venia a sobre, era conscient que en els propers mesos havia de ser fort.
Es va fixar en un cartell que anunciava formació en disseny i decoració, va informar-se i s'hi va matricular, des de jove que ho havia desitjat... necessitava sentir-se acompanyat.
Es van trobar, compartir, es van acaronar, acariciar... el va acompanyar en el tràngol, es van estimar i desitjar...
Amb el temps es va sentir fort, va recuperar la confiança, va prosseguir el seu camí...
"Caminante no hay camino, se hace camino al andar, golpe a golpe, verso a verso...."
ResponEliminaPreciosa imatge amb un texte intimista, preciós, m'ha encantat Joan :) Un petonet ben gran!!!
Els camins, amb bona companyia, són menys cansats i més entretiguts.
ResponEliminaQuasi sempre només ens cal l'alè de la companyia, la rosada de la carícia, un núvols de pluja fèrtil, el mar del gran viatge, la lluna de la força, i la flama que ho forja tot...
ResponEliminaSalut i bona companyia.
onatge
Després de la nit arriba el dia. Esplèndid, el camí fosc, si al final hi ha la llum.
ResponEliminaSalut.
maijo
Uma luz no final do túnel! Magnífica foto. Abraço
ResponElimina