Com és que encara
no hi puc veure,
com és que encara parlo sol.
Després de tant de temps,
no m'he acostumat
a trencar amb tot el meu passat.
Solitari és el meu pas
i tothom m'és estrany,
sóc el nou de la vella ciutat.
Tot té un preu, tot té un adéu
que no pots comprar.
Juga fort i torna a començar.
Per què no tinc les coses clares?
No vull la dura realitat.
Les cartes que jo vull,
no es poden donar;
tot o res, pots perdre o guanyar.
Has d'aprendre a acceptar,
les regles del joc,
no sempre ho tens tot a les mans.
Sempre jugo de farol,
estic desesperat.
És millor que torni a començar.
Només hi ha una via
per on passa el tren.
Ha arribat el dia d'anar cap a
l'infern, o tornar a començar...
(sau)
sempre hi ha un camí, i una eixida com aquesta sembla prou adequada :)
ResponEliminaM'agrada aquesta foto... HI ha sortida, Joan!
ResponEliminaPetons!
Mentre anava llegint m´anava venint la melodia al cap de la cançó però no la situava. Abans d´arribar al final he sentit la veu de´n Carles.
ResponEliminaTornar a començar pot ésser una bona sortida.
A l'infern fa la pinta de fer-hi massa calor i sense platgetes on refrescar-se.
ResponEliminaMillor tornar a començar.
El passat, passat està. Després del . hi ha un món endavant. No deixis que el passat estigui d'okupa dins teu. Per sort tot és passatger...
ResponEliminaSalut i endavant.
onatge
Gràcies pels vostres comentaris, i suport companys.
ResponEliminaQuan em trobi amb ànims tornaré.
Una abraçada molt forta a tots i totes.
Joan
Una foto i texte molt maca
ResponEliminaM'agrada molt aquesta porta oberta, i sobretot la llum que s'hi veu al final....
ResponEliminaDe vegades no ens agraden les regles del joc, però sempre podem tornar a començar, a l'infern...ja hi anirem :))
Un petó i endevant!!!
Soc la Carme..., però he possat ànomim per comoditat.....:)
ResponElimina