sentir, tenir esperança i confiar, si!...
practicar l'estima, mostrar agraïment,
deixar passar les pèrdues, les addiccions emocionals,
deslliurar-te de conceptes...
deixar els desitjos que fet i fet, et comporten trasbals,
deslliurar-te del món dels somnis, il·lusions i fantasies...
la realitat, és millor que els somnis!
(aprendre! encara tinc molt per aprendre!
gràcies! ja saps, per tot el que m'has donat...)
Tots tenim molt per aprendre encara!
ResponEliminaJo espero seguir aprenent sempre... :-)
Petons, Joan!
Sempre hi ha coses per aprendre, Joan. Com els Donuts, al menys un parell per dia.
ResponEliminaJoan comparteixo tot el què dius. D'aquesta plaça només li canviaria el nom; li posaria Plaça Genial..., sense els putns suspensius. És genial pel geni que conserva i acompanya, el geni de les persones que hi viuen, el silenci que hi canta a certes hores, el geni de qui escombra el carrer, el dels cambrers, dels vianants, dels coloms que es miren els humans i comenten entre ells... El geni de les palmeres, de les arcades, dels balcons, de la vida que veu i acompanya. Una fotografia gran angular, que vol dir el molt que encara tinc per apendre. Visca la Plaça Genial...
ResponEliminaSalut i mestratge.
onatge
Gràcies pels vostres comentaris..
ResponEliminaAprendre molt, si !
cada dia un parell de cops, és clar
i genial, la vida és genial, la realitat sense interferències és fantàstica casi increïble...
veure'ns i sentir alegria!
salut i bona tarda,
me'n vaig a "cangurar" a passejar en "negrito", el goset que es posa content quan em veu i salta d'alegria!! ;)