dimarts, 18 de maig del 2010

lluïa la lluna


lluïa la lluna, en la llunyania,
tant a prop i tant inassequible,la sento,
udolo com un llop en la boscúria,
influència de natura, presència.

lluïa la lluna, en la llunyania...
moltes nits i dies, d' absència

"romanticones"

6 comentaris:

  1. La lluna no sol estar absent. El que és més absent és la nostra capacitat per mirar-la més sovint.

    ResponElimina
  2. malenconia.... les teves paraules deixen aquest regust.... La foto, esplèndida :) Petons grans per a tu Joan!

    ResponElimina
  3. Ai! la lluna, senyora de les marees deesa de l'amor, quan ella vol és la flama en la nit...

    Salut i bona lluna.
    onatge

    ResponElimina
  4. Magnifica imatge amic meu, d'aquesta lluna que a tots ens fa suspirar en algún momento altre de la nostre vida, pero no deixem de mirar-la mai perquè sempre ens inspira. Boniques paraules de romanticisme, un pel tristes... Una abraçada.

    ResponElimina
  5. s'ha acabat!

    no li puc donar més corda a la nostàlgia, m'oprimeix, no és saludable... ho havia de treure, però... d'alguna manera us estimo, si! aquest sentiment que se sent amb les persones que t'importen...

    una abraçada des del cor.

    ResponElimina
  6. cuando la noche es conquistada por la luna ...que irresistible se acerca con su luz entre la arboleda ...te busca y te sientes desnudo ante ella que quiere perfumarte de su misterio...del encanto que tratas de captar con tu cámara ...pero se puede llegar a la cierva dormida sin despertarla ?...sin que respire tu aroma?...o el ardor de tus pasos de cazador del tiempo ?...si eres lobo has de aullarle pero atraparla no se...me quede dormida antes que terminara el cuento me lo relatas tu?...te dejo un beso

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai