dimarts, 8 de juny del 2010

la vida et diu (bis)

Vaig escriure aquest post ara ja fa cinc anys i per a mi encara es vigent, per això en faig un bis...
dimarts, 26 d'abril de 2005 | 09:43h

La vida et diu, et parla, primer amb xiuxiuejos, les coses, parla, després clar i net, i si no escoltes finalment a crits... diuen savis entesos, potser és cert...

Escoltar i saber escoltar el que et diu la vida, cada dia, cada moment. Cerquem sortides en les idees, en les accions, però moltes vegades són buides, no hi ha continguts.
 
Anhelem un món millor, votem per un país lliure, però el que canvia és el món, i nosaltres volem canviar-lo a ell, el país, i el món fa el seu curs i amb ell les persones amb els seus conceptes, les seves idees, les seves vides...

La vida et mostra quin és el teu lloc al món

Quan venen els lladres i t'han robat és, perquè confiaves massa, estaves badant...
Com els amants que diuen que senten, que s'estimen, però se'n van, cadascú pel seu camí, perquè tenen por de deixar de ser lliures i marxen a fer la seva vida d'abans, a cercar nous amants...

No et pots quedar parat queixant-te, continua el teu camí no li donis més voltes, pren el teu camí
Retroba l'horitzó que tens a dins (com canta en Gerard Quintana) i veuràs el teu sol sortir.

Comença de nou, com cada dia, fes el que sempre has volgut fer, sinó la vida t'avisa amb xiuxiuejos, després clar i fort i sinó a crits.

Com el meu amic que escriu per no morir-se, per poder riure.
Ell, tancat per les seves idees, pels seus fets, per la seva dignitat, lliure empresonat

I jo fora empresonat per les preocupacions, els conceptes les idees i els pensaments...
La flaire, l'olor del sentiment de llibertat, l'actitud, de sentir-se lliure.

El fer cada dia...  Ara me'n vaig al món

Com deia aquella xicota filla de diplomàtic, índia, de jove en un viatge en tren de Barcelona a Madrid; - Al meu país no està bé parlar en públic, de religió, ni de política ni de sexe. Sempre et pot escoltar algú que es pot ofendre, sempre hi pot haver un policia que et pot detenir, sempre hi pot haver algú que et pot replicar...

7 comentaris:

  1. Comparto que la vida es escuchar. Escuchar desde el alma así los ladrones nunca aparecerán sencillamente porque tu espíritu está en sintonía con el Todo.
    También entiendo que las palabras en cuanto las dices ya no son tuyas, por esto cualquiera las puede entender a su modo y manera, que será según el nivel de evolución espiritual que haya alcanzado. Un campesino puede tener más espiritualidad que un monje...

    Causa y efecto.
    Un cordial saludo, compartiendo en el mundo en armonía :)

    ResponElimina
  2. curiós, sempre dic que quan parlo amb algú no ho faig mai ni de religió, ni de política, ni de sexe, per respecte a la llibertat de cadascú i perquè les persones són alguna cosa més que les etiquetes en aquests temes. Llegit la teva versió, o la de la noia índia, sembla ben bé per opressió. Ara estic xocada :)

    ResponElimina
  3. tan sencill i tan complicat alhora, es escoltar

    un bes

    ResponElimina
  4. Hola Joan, tan de bo la vida tingues un bis... M'agrada tot el que dius, per reflexionar-hi.

    Salut i combat.
    onatge

    ResponElimina
  5. ...Será que se "verão"...nos "invernos"...das estações...

    Beijo!
    Nirma Regina

    ResponElimina
  6. Hola, amics i amigues,
    gràcies per els vostres comentaris,
    us comento un dia d'aquests,
    una abraçada a tot@s
    fins aviat i que sigueu creatius/vas i inspiradors/res...

    Joan

    ResponElimina
  7. Es cierto para mí todo mi ....el entorno susurra con pasión ...las aves ...el cielo...el bosque ...el mar ...tu...atenta intento escuchar...las trémulas voces...que del fuego de la vida se alimenta ...escuchas tu sus voraces gritos? ...seguramente si pues los captas con tu lente...me gusta la vida que muestras...los detalles que cantan una melodía escondida ...”La vida te muestra cuál es tu lugar en el mundo “...esa frase me encanto ....pero cuantos se atreven a caminar el senderos lleno de brasas ardiente...quien se desprende de los tibios ardores... para vivir en la furia de la hoguera....quienes entiende que el amor no halaga sino reta ...a sentir mas y mas amor....aun si eso está vedado en el lugar que vives...mi alma intenta no desfallecer....y la tuya ?....te dejo un beso mas

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai