pinya
enfaixant
castellers :
Origens: Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituïda per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball.[1] Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya[2] on eren practicades al Camp de Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles.
(extret de la Viquipèdia)
bon estiu!
La primera fotografia té molta força, és molt expresiva. M'agrada.
ResponEliminaSalut.
Gostei muito da primeira foto. Excelente composição. Abraço
ResponEliminarealment impactant :) bon estiu per a tu també :)
ResponEliminaEm fascina la força que transmet aquesta unió de mans. Perfectament editada. Enhorabona.
ResponEliminaBON ESTIU !!! que ja fa "caloreta"....
La unió fa la força. Força Joan!
ResponEliminaBona calor!
La pinya d'un castell és la metàfora perfecta de la unió i força que ens cal. I no només per suportar la calor que fa ...
ResponEliminaHola de Nou, companys i companyes..
ResponEliminaPinya, una metàfora pels temps que corren i enfaixar-se bé per anar per feina...
Avui proposo una entrada al meu bloc Generació...
http://blocs.mesvilaweb.cat/romanidemata, que penso i el què sento.
salut i bon estiu
Un baile que culmina con una torre humana que quiere alcanzar el cielo ...condecorarlo con su osadía haciendo gala de sus habilidades...interesante y fabulosa fotografía...besos
ResponEliminafantàstica, molt expressiva, no calen paraules la imatge ho diu tot!
ResponEliminam'agrada el teu bloc i amb el teu permís l'he afegit a preferits!
Em sembla escoltar el batec del cor de la gent.
ResponEliminaEm sento el pols palpitant. . .
M'alegra per la seva visita al Llunyà Orient.
ruma
I seem to hear the heart beating of people.
I feel their throbbing pulse. . .
I am glad by your visit to the Far East.
ruma