Vaig escriure aquest post ara ja fa cinc anys i per a mi encara es vigent, per això en faig un bis...
dimarts, 26 d'abril de 2005 | 09:43h
La vida et diu, et parla, primer amb xiuxiuejos, les coses, parla, després clar i net, i si no escoltes finalment a crits... diuen savis entesos, potser és cert...
Escoltar i saber escoltar el que et diu la vida, cada dia, cada moment. Cerquem sortides en les idees, en les accions, però moltes vegades són buides, no hi ha continguts.
Anhelem un món millor, votem per un país lliure, però el que canvia és el món, i nosaltres volem canviar-lo a ell, el país, i el món fa el seu curs i amb ell les persones amb els seus conceptes, les seves idees, les seves vides...
La vida et mostra quin és el teu lloc al món
Quan venen els lladres i t'han robat és, perquè confiaves massa, estaves badant...
Com els amants que diuen que senten, que s'estimen, però se'n van, cadascú pel seu camí, perquè tenen por de deixar de ser lliures i marxen a fer la seva vida d'abans, a cercar nous amants...
No et pots quedar parat queixant-te, continua el teu camí no li donis més voltes, pren el teu camí
Retroba l'horitzó que tens a dins (com canta en Gerard Quintana) i veuràs el teu sol sortir.
Comença de nou, com cada dia, fes el que sempre has volgut fer, sinó la vida t'avisa amb xiuxiuejos, després clar i fort i sinó a crits.
Com el meu amic que escriu per no morir-se, per poder riure.
Ell, tancat per les seves idees, pels seus fets, per la seva dignitat, lliure empresonat
I jo fora empresonat per les preocupacions, els conceptes les idees i els pensaments...
La flaire, l'olor del sentiment de llibertat, l'actitud, de sentir-se lliure.
El fer cada dia... Ara me'n vaig al món
Com deia aquella xicota filla de diplomàtic, índia, de jove en un viatge en tren de Barcelona a Madrid; - Al meu país no està bé parlar en públic, de religió, ni de política ni de sexe. Sempre et pot escoltar algú que es pot ofendre, sempre hi pot haver un policia que et pot detenir, sempre hi pot haver algú que et pot replicar...
