AIXÒ ÉS UNA INVITACIÓ PER A ASSISTIR AL CONCERT DE SERGEI NAKARAKOV. LLOC, AL MEU BLOG A "ALTAMENT RECOMANABLE, PELS TEMPS QUE CORREN". HORA: LA QUE US SURTI, TANT COM SI NO US EN SURT CAP. NO US PENEDIREU.
Potser un dels aspectes que em crida més l'atenció és l'expressió d'innocència, d'ingenuitat tant meravellosa dels nens. Potser per això sovint tots plegats ens preguntem allò de... i perquè han de créixer?
que bonitas, tienen unas miradas que parecen hasta reales...
ResponEliminasaludos
són precioses!
ResponEliminaQuines mirades! Molt boniques, certament..
ResponEliminai qui ho ha dit que les escultures no puguin somiar...??
ResponEliminade vegades nosaltres no sabem esser tant expresius.
;) sargantana
Simpàtiques visions....
ResponEliminaSalut!!!
AIXÒ ÉS UNA INVITACIÓ PER A ASSISTIR AL CONCERT DE SERGEI NAKARAKOV. LLOC, AL MEU BLOG A "ALTAMENT RECOMANABLE, PELS TEMPS QUE CORREN". HORA: LA QUE US SURTI, TANT COM SI NO US EN SURT CAP. NO US PENEDIREU.
ResponEliminaEssa alegria, que me põe cativo,
ResponEliminacolheu-me, um dia, morto... e agora eu vivo. *Furlam Naeto*
Bela imagem! Abraço
Expresives figures, amb uns colors que semblen pintures amb pastel...
ResponEliminaSalutacions Awol
bones fotos
ResponEliminasalut company!!
Unes textures precioses. L'enquadrament també.
ResponEliminaUna abraçada
Potser un dels aspectes que em crida més l'atenció és l'expressió d'innocència, d'ingenuitat tant meravellosa dels nens. Potser per això sovint tots plegats ens preguntem allò de... i perquè han de créixer?
ResponEliminaUna abraçada, Joan