va per a tu ... per tots els moments
que tinguis sort.
dissabte, 29 de desembre del 2007
divendres, 14 de desembre del 2007
onada
d'un dia especial...
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que hem de fer sols
Camins, vora les estrelles,
Camins, ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de l' amor sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara son dos fills del sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins, ja son nous.
No es senzill saber cap on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que es fa fer sol
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous.
sopa de cabra
boomp3.com
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que hem de fer sols
Camins, vora les estrelles,
Camins, ara no hi són
Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de l' amor sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara son dos fills del sol en aquest desert
Mai no es massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins, ja son nous.
No es senzill saber cap on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que es fa fer sol
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous.
sopa de cabra
boomp3.com
dijous, 13 de desembre del 2007
interior
boomp3.com
dimecres, 12 de desembre del 2007
nocturna
Vides que transcorren en la ciutat, la nit com una ombra quotidiana ho envolta tot i les sensacions afloren...boomp3.com
dilluns, 10 de desembre del 2007
dimecres, 5 de desembre del 2007
infants
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort
(o com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins,
de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,
de dolçors viciosos i de llet embriacs.
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l'amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
Pere IV (Joan Oliver)
diumenge, 11 de novembre del 2007
dijous, 8 de novembre del 2007
dijous, 27 de setembre del 2007
Jardí secret
potser en un lloc qualsevol a qualsevol ciutat...
on sento, sento el que sents, amb estima
en el jardí secret del cor.
on sento, sento el que sents, amb estima
en el jardí secret del cor.
diumenge, 16 de setembre del 2007
en el sofà
Arribant a casa vaig ser testimoni d'una festa al carrer, improvisada, semblaven alegres, però cridaven i s'esbatussaven entre ells, eren la penya del brick que com cada tarda i nit feien la seva gresca, necessitaven estar junts, sentir-se acompanyats, pel alcohol, estaven junts, però sols...
en entrar el portal, estava desert, un individu observava, en la nit...
des del vestíbul vaig mirar a fora, aquí ara, el silenci tot ho envoltava...
pensava...
que la xicota dels meus somnis fos present, però ella no hi era, el sofà restava buit per la seva absència, mentre contemplava, com un somni en la penombra, tancant els ulls... la seva presència.
en entrar el portal, estava desert, un individu observava, en la nit...
des del vestíbul vaig mirar a fora, aquí ara, el silenci tot ho envoltava...
pensava...
que la xicota dels meus somnis fos present, però ella no hi era, el sofà restava buit per la seva absència, mentre contemplava, com un somni en la penombra, tancant els ulls... la seva presència.
dimecres, 29 d’agost del 2007
el destí baralla les cartes...
Cançó d'Albada
Recordant Goethe
Desperta, es un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins el ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
Salvador Espriu
( el destí baralla les cartes...
i jo dic: però nosaltres les juguem)
dilluns, 20 d’agost del 2007
els càtars
Una religió dualista. L'església dels bons cristians, dels bons homes, dels amics de Déu.
Es basa en la interpretació especifica de l'evangeli segons sant Joan i de l'antic testament. És una religió dualista. El mal no pot provenir de Déu. I l'home és captiu del món material, que regna en la creació, però assoleix amb un sol sagrament; la consolació o baptisme espiritual. El coneixement. Un aprenentatge al llarg de la seva vida que el permetrà arribar a la perfecció.
El catarisme sembla ser que és hereu del maniqueisme persa, pel fet de creure en dos principis creadors oposats, com també el bogomilisme búlgar de Constantinoble.
Nicetas va presidir l'any 1167 el concili càtar, prop de Tolosa de Llenguadoc.
L'església càtar no tenia imatges, ni capelles, ni catedrals.
L'organització dels perfectes (dones i homes) rebutjaven la jerarquia i vivien humilment entre el poble.
recreació de la crema de la vila càtar de Castellbò per la inquisició...
referències aquí
Es basa en la interpretació especifica de l'evangeli segons sant Joan i de l'antic testament. És una religió dualista. El mal no pot provenir de Déu. I l'home és captiu del món material, que regna en la creació, però assoleix amb un sol sagrament; la consolació o baptisme espiritual. El coneixement. Un aprenentatge al llarg de la seva vida que el permetrà arribar a la perfecció.
El catarisme sembla ser que és hereu del maniqueisme persa, pel fet de creure en dos principis creadors oposats, com també el bogomilisme búlgar de Constantinoble.
Nicetas va presidir l'any 1167 el concili càtar, prop de Tolosa de Llenguadoc.
L'església càtar no tenia imatges, ni capelles, ni catedrals.
L'organització dels perfectes (dones i homes) rebutjaven la jerarquia i vivien humilment entre el poble.
recreació de la crema de la vila càtar de Castellbò per la inquisició...
referències aquí
dimarts, 7 d’agost del 2007
els savis i jo
- Sento doncs existeixo - Tagore
- Penso doncs existeixo - Descartes
I jo dic : Sento, penso, existeixo i la selva em crida! (eheheh) sóc un ésser viu amb consciència.
entre tot hi ha la teva veritat de l'existència, el teu camí, la vida, a vegades dur, a vegades dolç.
Aprenem, canviem , evolucionem i creixem.
dimecres, 1 d’agost del 2007
el nan
aquest és el nan que en T. li ha fet al seu net en R, i ell content el fa ballar per les places...
alguns comentaris :
- Juas juas juas
- i que no pari
alguns comentaris :
- Juas juas juas
es boniiiiiiisima Awol, genial!, m'encanta que estiguis tant creatiu!! luluji, 30/07/2007
- i que no pari
de ballar per les places i per tot arreu ! jajajaja ! molt xula ! Neus Always, 30/07/2007
- m'encanta! - m'entendreix veure quan un nen és capaç de treure tot el suc i de disfrutar d'una joguina casolana i senzilla com aquesta! molt bona Awol! Pere Ramon, 30/07/2007
dilluns, 16 de juliol del 2007
dimecres, 11 de juliol del 2007
dilluns, 9 de juliol del 2007
diumenge, 1 de juliol del 2007
Meravigliosa Creatura - Gianna Nannini
tema popularitzat per la publicitat del Fiat Bravo, però ah! quina veu la d'aquesta dona na Gianna Nannini! mmmm...
i el muntatge dels dibuixos excel·lent!
(quan hagis visualitzat el vídeo, després, a sota hi ha finestres emergents podràs veure més vídeos d'aquesta cantant)
dimarts, 19 de juny del 2007
em parlaves de l'amor
Em parlaves de l'amor
com d'un riu menut de netes aigües.
Com les dunes dels deserts,
impossibles, suaus, inabastables.
Em parlaves de l'amor
jo t'escoltava...
Em parlaves de l'amor
com d'un mar curull de veles blanques.
Com la fruita que llueix
orgullosa i fresca entre les branques.
Em parlaves de l'amor,
ahir a la tarda...
Però creu-me, llença-t'hi ara,
que els rius fugen i s'amaguen.
Però creu-me, creu-me, creu-me,
no t'importi la fondària...
Em parlaves de l'amor
com d'un riu menut de netes aigües.
Com la fruita que llueix
orgullosa i fresca entre les branques.
Em parlaves de l'amor
jo t'escoltava...
Però creu-me, pren-la ara,
que la fruita és dolça a l'arbre.
Però creu-me, pren-la, pren- la,
Tant es val si enverinada...
Em parlaves de l'amor,
em parlaves de l'amor,
sense mirar-me.
com d'un riu menut de netes aigües.
Com les dunes dels deserts,
impossibles, suaus, inabastables.
Em parlaves de l'amor
jo t'escoltava...
Em parlaves de l'amor
com d'un mar curull de veles blanques.
Com la fruita que llueix
orgullosa i fresca entre les branques.
Em parlaves de l'amor,
ahir a la tarda...
Però creu-me, llença-t'hi ara,
que els rius fugen i s'amaguen.
Però creu-me, creu-me, creu-me,
no t'importi la fondària...
Em parlaves de l'amor
com d'un riu menut de netes aigües.
Com la fruita que llueix
orgullosa i fresca entre les branques.
Em parlaves de l'amor
jo t'escoltava...
Però creu-me, pren-la ara,
que la fruita és dolça a l'arbre.
Però creu-me, pren-la, pren- la,
Tant es val si enverinada...
Em parlaves de l'amor,
em parlaves de l'amor,
sense mirar-me.
dimecres, 13 de juny del 2007
dimarts, 22 de maig del 2007
dilluns, 21 de maig del 2007
núvols de cotó
m'agraden aquests núvols de cotó,
m'agrada aquesta brisa,
com cada dia, un raig,
amb sorra del desert,
per la roba estesa, no!
les cireres i maig..
m'agrada aquesta brisa,
com cada dia, un raig,
amb sorra del desert,
per la roba estesa, no!
les cireres i maig..
diumenge, 25 de març del 2007
Mc Raven's Generation
Descoberta d'aquest bloc col·lectiu que perpetren uns quants i us convido a visitar...
m'ha agradat un dels vídeos que han enllaçat de orcinuslexy que també enllaço aquí
apa gaudiu-lo!
m'ha agradat un dels vídeos que han enllaçat de orcinuslexy que també enllaço aquí
apa gaudiu-lo!
dimecres, 7 de febrer del 2007
actituds
Pots anar corrent amunt, a contracorrent, és dur i dificultós, i finalment arribar a l'origen.
Pots deixar-te anar pel corrent (donde va Vicente va ...) i arribar a la immensitat de l'oceà.
Pots travessar el corrent, adaptar-te al flux i protegir-te'n.
Pots quedar-te a la riba i observar com les aigües flueixen i amb elles el transcurs del temps.
Pots deixar-te anar pel corrent (donde va Vicente va ...) i arribar a la immensitat de l'oceà.
Pots travessar el corrent, adaptar-te al flux i protegir-te'n.
Pots quedar-te a la riba i observar com les aigües flueixen i amb elles el transcurs del temps.
divendres, 26 de gener del 2007
EL Cotxe a ... la butxaca!
Circulo amb cotxe per una carretera idíl·lica, el dia és preciós el sol brilla els arbres donen ombres que m’inspiren mentrestant estic escoltant en bona companyia, pastora....
arribo al poble i no se on aparcar...
que faig ?
... doncs me'l fico a la butxaca!
arribo al poble i no se on aparcar...
que faig ?
... doncs me'l fico a la butxaca!
dilluns, 8 de gener del 2007
cada matí...
Avui he sortit. Ha sigut inesperat, m'ha trucat na Bignònia a les 8 de la tarda dient-me que volia parlar amb mi, que algun dia ens teníem de veure per parlar, llavors li he dit que si volia ens podíem veure avui que jo no tenia cap compromís. M'ha dit que d'acord que ens trobéssim a A., li he dit que jo no tenia vehicle i que per tant no podia ser, que si volia ens podíem veure a M. Ella m'ha dit que des de que es va acabar lo nostre, pràcticament no venia a M. Però davant l'evidència, que acceptava i hem quedat a la plaça a les 11 de la nit.
Ens hem vist i ens hem abraçat, el primer que m'ha dit era que no volia parlar de la seva vida ni de la seva família, que li he causat un gran trasbals des del que va passar, però que tenia necessitat de parlar amb mi per disculpar-se de com m'havia tractat.
Jo li he dit que no havia de fer-ho. Perquè ja m'havia deixat clar el que ella havia decidit, que era apostar per ella i els seus.
Ho ha repetit varies vagades durant les dues hores que hem estat parlant. Hem anat als "pinyons" i hem pres té amb menta i infusions perquè se sentia molt nerviosa. Em deia que se sentia culpable i que la tenia de perdonar...
M'ha dit que des de fa dos anys que ha intentat trobar aquest moment, per parlar, i que avui s'ha armat de valor per fer-ho.
Li he dit que si algú se'n havia de sentir, era jo, pel merder que li vaig crear, però que ara ja no me'n sentia perquè haver parlat amb ella el mes d'abril del any passat ja em va servir per senti-me alleujat. Que en tot cas no hi havia culpables.
Només trucar-me com que ha sigut una sorpresa, i he anat a cercar un llibre d'en Osho; "Libertad", l'he obert amb una frase, que l'hi he escrit en un paper, perquè quan ens veiessin li donaria; l'hi he notat el to de veu, quan m'ha trucat, que estava espantada.
La frase era aquesta:
"Permanece alerta. Examina con profundidad cualquier cosa que te asuste.
Y te sorprenderá que , si examinas con profundidad cualquier cosa que te asusta, desaparecerá."
Ha marxat tranquil·la, li he donat les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de poder reconciliar-nos i poder continuar mantenint el nostre sentiment d'amistat, encara que, d'alguna manera confiava i sabia que algun dia el recuperaríem.
Només em volia veure per dir-me el que m'ha dit. Que d'alguna manera la tenia d'ajudar perquè li havia destrossat la vida. Que encara que es mostrés riallera i cordial, estava trencada en el seu ser, en el més íntim.
El més important era saber que era viva, i que encara que li hagués comportat un gran trasbals, mai havia deixat de tenir un lloc en el meu cor.
El destí m'ha donat aquesta oportunitat de reconciliar-me i sentir agraïment.
Ja havia assumit, que el passat no els pots canviar, i que reconeixent els propis errors, encara que en l'origen fos un malentès, no et pots deixar portar per la ment, ni un sol segon pels pensaments destructius.
He tancat un cercle.
Se que pateix, que encara li dura el trasbals que li vaig causar pel malentès; d'entendre i pensar que em deia una cosa, i en realitat m'estava fent una confidència. La realitat n'era una altra...
En el meu caos, i amb la meva reacció, que va ser brutal, d'autèntic fill de puta, vaig causar-li patiment. No s'ho mereixia. Havia escollit i havia d'acceptar-ho.
Ja he patit el meu infern i ara estic en pau, visc al cel. L'infern i el cel són aquí. Escollim el que volem viure.
profundament
I no estic boig.
(per escoltar aquest tema , has d'aturar liPod virtual aquí a la dreta fent >II )
Ens hem vist i ens hem abraçat, el primer que m'ha dit era que no volia parlar de la seva vida ni de la seva família, que li he causat un gran trasbals des del que va passar, però que tenia necessitat de parlar amb mi per disculpar-se de com m'havia tractat.
Jo li he dit que no havia de fer-ho. Perquè ja m'havia deixat clar el que ella havia decidit, que era apostar per ella i els seus.
Ho ha repetit varies vagades durant les dues hores que hem estat parlant. Hem anat als "pinyons" i hem pres té amb menta i infusions perquè se sentia molt nerviosa. Em deia que se sentia culpable i que la tenia de perdonar...
M'ha dit que des de fa dos anys que ha intentat trobar aquest moment, per parlar, i que avui s'ha armat de valor per fer-ho.
Li he dit que si algú se'n havia de sentir, era jo, pel merder que li vaig crear, però que ara ja no me'n sentia perquè haver parlat amb ella el mes d'abril del any passat ja em va servir per senti-me alleujat. Que en tot cas no hi havia culpables.
Només trucar-me com que ha sigut una sorpresa, i he anat a cercar un llibre d'en Osho; "Libertad", l'he obert amb una frase, que l'hi he escrit en un paper, perquè quan ens veiessin li donaria; l'hi he notat el to de veu, quan m'ha trucat, que estava espantada.
La frase era aquesta:
"Permanece alerta. Examina con profundidad cualquier cosa que te asuste.
Y te sorprenderá que , si examinas con profundidad cualquier cosa que te asusta, desaparecerá."
Ha marxat tranquil·la, li he donat les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de poder reconciliar-nos i poder continuar mantenint el nostre sentiment d'amistat, encara que, d'alguna manera confiava i sabia que algun dia el recuperaríem.
Només em volia veure per dir-me el que m'ha dit. Que d'alguna manera la tenia d'ajudar perquè li havia destrossat la vida. Que encara que es mostrés riallera i cordial, estava trencada en el seu ser, en el més íntim.
El més important era saber que era viva, i que encara que li hagués comportat un gran trasbals, mai havia deixat de tenir un lloc en el meu cor.
El destí m'ha donat aquesta oportunitat de reconciliar-me i sentir agraïment.
Ja havia assumit, que el passat no els pots canviar, i que reconeixent els propis errors, encara que en l'origen fos un malentès, no et pots deixar portar per la ment, ni un sol segon pels pensaments destructius.
He tancat un cercle.
Se que pateix, que encara li dura el trasbals que li vaig causar pel malentès; d'entendre i pensar que em deia una cosa, i en realitat m'estava fent una confidència. La realitat n'era una altra...
En el meu caos, i amb la meva reacció, que va ser brutal, d'autèntic fill de puta, vaig causar-li patiment. No s'ho mereixia. Havia escollit i havia d'acceptar-ho.
Ja he patit el meu infern i ara estic en pau, visc al cel. L'infern i el cel són aquí. Escollim el que volem viure.
profundament
I no estic boig.
(per escoltar aquest tema , has d'aturar liPod virtual aquí a la dreta fent >II )
divendres, 5 de gener del 2007
Na Lulu.ji és una canya!
Ha aparegut amb una caixa gran immensa en forma de silueta de rei mag.
M'havia comentat que tenia el matí molt ocupat i que per això no ens veuríem fins fins a l'hora de dinar. havíem convingut que portaria el segon plat.
Jo havia de cuinar el primer i preparar l'amanida, també.
Em diu; - obre això que es per tu.
- Per mi, que t'has tornat boja?
- Ahhahaha! ha comença a riure amb aquest riure que té tan obert i contagiós.
- T'he enganxat en calces! els reis s'han avançat! em diu; em feia molta il.lusió fer-te una sorpresa!
- Oi tant que m'ha l'has feta!
Em diu que aquestes són les millors, les que no s'esperen... tots portem un nen a dins encara que la vida ens obligui a oblidar.
- Tens 10 xorradetes i 10 pistes, a veure si les encertes... i torna a esclatar de riure, ahahahah. Suposo jo que devia fer cara de lluç... encara no m'ho podia creure. Aquesta dona m'estima, això és clar!
Ja m'ho va fer amb na Ca. uns dies abans de nadal, el dia de l'amic invisible quan varem anar a prendre copes... elles dues em varen regalar un CD, cadascuna i un llibre... ja em van enganxar en calces! Aquesta princesa Lulu.ji és l'hòstia
- A veure si trobes l'ordre correcte per destapar els paquetets...
Ja em veus a mi com quan era un xavalet dipositant tots els envolums sobre el sofà en un ordre que volia buscar, lògic
L'Un hi ha una inscripció que diu perquè comencis bé el dia.. en lletres d'or sobre una etiqueta molt bonica impressa és veu un pare Noel i un nen que l'abraça pel coll... jo hi haig de posar a continuació les paraules que hi falten per a completar la frase... és un joc divertit!
Estic tant sorprès que ni m'ho puc creure... mentrestant em diu com qui res; -de de fa uns dies t'ha canviat la cara. Al dies del curs sovint estàs enfurrunyant donant canya i t'assembles al nanet grunyo...
És tan fantàstica que em fa somiar. És una princesa, un regal, Lulu.ji
Em mostro tant sarcàstic. Darrera aquesta cara de mig emprenyat amb la vida i de sobte; aquesta xicota i en un plis, plas!... m'ha capgirat tots els esquemes... feia molt de temps que no tenia aquestes sensacions, aquest sentiments tan especials. Em fa sentir millor persona... i m'he emocionat quan li deia. Em treu el millor de mi. És com una fada encantadora...
Bé, al què anàvem m'estava perdent ...
1er paquetet.
L'obro una vegada els he posat en l'ordre en què els he classificat... semblava ben bé, l'endemà al matí. El dia de reis...
Ella m'anava observant, i jo com que ignorava el que contenia, encara reia més.
Tot molt ben embolicat, amb les etiquetes iguals però amb inscripcions, diferents. És molt detallista, és nota el toc delicat, femení. Jo tant auster i ella, apa!
S'ho a passat tant bé, em comentava embolicant-ho i preparant els paquetets i escrivint les notetes...
on érem? al 1er paquetet! va vinga d'una vegada!
pregunta; - ¿ que haig de fer avui?...
l'obro; conté un bloc de notes autoadhesives. OK!
- No ho he encertat... no recordo que he respost...
2on paquetet.
Pregunta a l'etiqueta: - ¿ Què em fa falta?
Jo li responc, una rentadora! No ho he encertat.
- Un altre bloc allargassat amb un imant i un llapis per posar sobre la nevera, per la llista de la compra... encara riu.
3er paquetet.
Pregunta escrita amb lletres d'or: ¿ Blanc o negre?
- Osti!, els dos... L'obro; un joc de cinc espelmetes fines, de disseny amb els seus suports a joc, per decorar la taula... un detall preciós.
4art paquetet.
Això ja comença a semblar un test d'empatia, com els que els hi fan als replicants!...
l'inscripció diu : - Ah!! s'hem cauran... dic: - els calçotets!
Conté dos paquetets de mocadors de paper de disseny de color blau amb uns cors a fora al cel·lofanes...
ah! els mocs... com m'estima, penso. S'ho ha currat!
5è paquetet.
Llegenda de l'etiqueta : per animar la nevera...
aquesta si, fàcil.. uns imants preciosos imitant cartells d'època.
6è paquetet.
llegenda de l'etiqueta : - per compartir...
dic : - un viatge! o alguna cosa semblant...
Dues tasses de té amb filtre i tapadora amb unes calcomanies d'unes dones japoneses amb quimono i un tapís de bambú enrotllable per diposita-les.
7è paquetet, això ja s'està començant a acabar i no he endevinat pràcticament res de res, de les preguntes inscrites, en les etiquetes, el "test" és per part meva decebedor, però és un joc divertit. M'ho passo molt bé.
inscripció de l'etiqueta : - Que net i polit!
quan ho palpo és flonjo.
- Ja ho sé , una esponja!
-Si! riu ella, còmplice marcant els sotets a les galtes...
Un quit de viatge, un estoig amb cremallera petit, dins una dosi de xampú que te la forma d'un homenet i l'esponja.
Ja tenim l'essencial per poder començar afer un viatge ben polits i preciosos; com em deia la mare quan era un marrec, foten-se de mi perquè era un autèntic marranet! - Ai! el meu nen que polit i preciós!... Anava fet un desastre.
8è, inscripció del paquetet:
- tens un? Osti m'has enxampat, ni remota idea... - boli! Si és clar a les classes demanat on m'he deixat el boli.. I de tres colors!... com nens!
ni p... idea, que fabriquessin aquests artilugis m'està fotent una garrotada riallera als meus prejudicis consumistes...
9è paquetet. Inscripció: - per ordenar els .... no ho sé estic atrapat! - treballs ... és una carpeta classificadora. Color fusia, que m'agrada.. amb el balu i el magenta.
I 10. Petit i circular.
Inscripció: Per meditar ... Jo pensava, coneixent-la com és de fotetes... m'està portant a l'engany, i dic; per posar-ho al forat del c..
- Un paquet d'encens dins d'un cilindre decorat...
Per uns instants ho he observat tot l'he mirada i li he fet un petó.
Després em dinat una excel.lent carn semblant al rost beef amb un regust molt especial per la manera que l'ha cuinada i salpebrada... i el que havia preparat jo.
Es una dona fora del comú, es una princesa na Lulu.ji !
Subscriure's a:
Missatges (Atom)