cada matí...

Avui he sortit. Ha sigut inesperat, m'ha trucat na Bignònia a les 8 de la tarda dient-me que volia parlar amb mi, que algun dia ens teníem de veure per parlar, llavors li he dit que si volia ens podíem veure avui que jo no tenia cap compromís. M'ha dit que d'acord que ens trobéssim a A., li he dit que jo no tenia vehicle i que per tant no podia ser, que si volia ens podíem veure a M. Ella m'ha dit que des de que es va acabar lo nostre, pràcticament no venia a M. Però davant l'evidència, que acceptava i hem quedat a la plaça a les 11 de la nit.

Ens hem vist i ens hem abraçat, el primer que m'ha dit era que no volia parlar de la seva vida ni de la seva família, que li he causat un gran trasbals des del que va passar, però que tenia necessitat de parlar amb mi per disculpar-se de com m'havia tractat.
Jo li he dit que no havia de fer-ho. Perquè ja m'havia deixat clar el que ella havia decidit, que era apostar per ella i els seus.
Ho ha repetit varies vagades durant les dues hores que hem estat parlant. Hem anat als "pinyons" i hem pres té amb menta i infusions perquè se sentia molt nerviosa. Em deia que se sentia culpable i que la tenia de perdonar...

M'ha dit que des de fa dos anys que ha intentat trobar aquest moment, per parlar, i que avui s'ha armat de valor per fer-ho.
Li he dit que si algú se'n havia de sentir, era jo, pel merder que li vaig crear, però que ara ja no me'n sentia perquè haver parlat amb ella el mes d'abril del any passat ja em va servir per senti-me alleujat. Que en tot cas no hi havia culpables.

Només trucar-me com que ha sigut una sorpresa, i he anat a cercar un llibre d'en Osho; "Libertad", l'he obert amb una frase, que l'hi he escrit en un paper, perquè quan ens veiessin li donaria; l'hi he notat el to de veu, quan m'ha trucat, que estava espantada.

La frase era aquesta:

"Permanece alerta. Examina con profundidad cualquier cosa que te asuste.
Y te sorprenderá que , si examinas con profundidad cualquier cosa que te asusta, desaparecerá."

Ha marxat tranquil·la, li he donat les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de poder reconciliar-nos i poder continuar mantenint el nostre sentiment d'amistat, encara que, d'alguna manera confiava i sabia que algun dia el recuperaríem.

Només em volia veure per dir-me el que m'ha dit. Que d'alguna manera la tenia d'ajudar perquè li havia destrossat la vida. Que encara que es mostrés riallera i cordial, estava trencada en el seu ser, en el més íntim.
El més important era saber que era viva, i que encara que li hagués comportat un gran trasbals, mai havia deixat de tenir un lloc en el meu cor.

El destí m'ha donat aquesta oportunitat de reconciliar-me i sentir agraïment.
Ja havia assumit, que el passat no els pots canviar, i que reconeixent els propis errors, encara que en l'origen fos un malentès, no et pots deixar portar per la ment, ni un sol segon pels pensaments destructius.

He tancat un cercle.

Se que pateix, que encara li dura el trasbals que li vaig causar pel malentès; d'entendre i pensar que em deia una cosa, i en realitat m'estava fent una confidència. La realitat n'era una altra...

En el meu caos, i amb la meva reacció, que va ser brutal, d'autèntic fill de puta, vaig causar-li patiment. No s'ho mereixia. Havia escollit i havia d'acceptar-ho.

Ja he patit el meu infern i ara estic en pau, visc al cel. L'infern i el cel són aquí. Escollim el que volem viure.

profundament 

I no estic boig.

(per escoltar aquest tema , has d'aturar liPod virtual aquí a la dreta fent >II )