dimecres, 5 de desembre del 2007
infants
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort
(o com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins,
de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,
de dolçors viciosos i de llet embriacs.
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l'amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
Pere IV (Joan Oliver)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai
renoi quina poesia,
ResponEliminaseda tèbia de neu i llot fresc a les galtes
felicitats
salutacions
Entranyable, quans records i sentiments....
ResponEliminaM'agrada.
Petons guapo.