dimecres, 5 de desembre del 2007

infants



La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.

Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort

(o com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;

terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins,

de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,
de dolçors viciosos i de llet embriacs.

La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l'amor de la sang!

Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,

les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.

Pere IV (Joan Oliver)

2 comentaris:

  1. renoi quina poesia,
    seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes

    felicitats

    salutacions

    ResponElimina
  2. Entranyable, quans records i sentiments....
    M'agrada.
    Petons guapo.

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai