em parlaves de l'amor

Em parlaves de l'amor
com d'un riu menut de netes aigües.
Com les dunes dels deserts,
impossibles, suaus, inabastables.

Em parlaves de l'amor
jo t'escoltava...

Em parlaves de l'amor
com d'un mar curull de veles blanques.
Com la fruita que llueix
orgullosa i fresca entre les branques.

Em parlaves de l'amor,
ahir a la tarda...

Però creu-me, llença-t'hi ara,
que els rius fugen i s'amaguen.
Però creu-me, creu-me, creu-me,
no t'importi la fondària...

Em parlaves de l'amor
com d'un riu menut de netes aigües.
Com la fruita que llueix
orgullosa i fresca entre les branques.

Em parlaves de l'amor
jo t'escoltava...

Però creu-me, pren-la ara,
que la fruita és dolça a l'arbre.
Però creu-me, pren-la, pren- la,
Tant es val si enverinada...

Em parlaves de l'amor,
em parlaves de l'amor,
sense mirar-me.