Eva Cassidy - Fields Of Gold

per escoltar i no dir res , escoltar i prou...

núvols de cotó

m'agraden aquests núvols de cotó,
m'agrada aquesta brisa,
com cada dia, un raig,
amb sorra del desert,
per la roba estesa, no!
les cireres i maig..

Mc Raven's Generation

Descoberta d'aquest bloc col·lectiu que perpetren uns quants i us convido a visitar...

m'ha agradat un dels vídeos que han enllaçat de orcinuslexy que també enllaço aquí




apa gaudiu-lo!

actituds

Pots anar corrent amunt, a contracorrent, és dur i dificultós, i finalment arribar a l'origen.
Pots deixar-te anar pel corrent (donde va Vicente va ...) i arribar a la immensitat de l'oceà.
Pots travessar el corrent, adaptar-te al flux i protegir-te'n.
Pots quedar-te a la riba i observar com les aigües flueixen i amb elles el transcurs del temps.

EL Cotxe a ... la butxaca!

no se on aparcar...

que faig ?


... doncs me'l fico a la butxaca!

cada matí...

Avui he sortit. Ha sigut inesperat, m'ha trucat na Bignònia a les 8 de la tarda dient-me que volia parlar amb mi, que algun dia ens teníem de veure per parlar, llavors li he dit que si volia ens podíem veure avui que jo no tenia cap compromís. M'ha dit que d'acord que ens trobéssim a Argentona, li he dit que jo no tenia vehicle i que per tant no podia ser, que si volia ens podíem veure a Mataró. M'ha dit que des de que es va acabar lo nostre, pràcticament no venia a Mataró. Però davant l'evidència, que acceptava i hem quedat a la plaça xica a les 11 de la nit.

Ens hem vist i ens hem abraçat, el primer que m'ha dit era que no volia parlar de la seva vida ni de la seva família, que li he causat un gran trasbals des del què va passar, però que tenia necessitat de parlar amb mi per disculpar-se de com m'havia tractat.
Jo li he dit que no havia de fer-ho. Perquè ja m'havia deixat clar el que ella havia decidit, apostar per lo de sempre, ella i els seus.
Ho ha repetit varies vagades durant les dues hores que hem estat parlant. Hem anat als "pinyons" hem pres té amb menta i infusions perquè se sentia molt nerviosa. Em deia que se sentia culpable i que la tenia de perdonar...

M'ha dit que des de fa dos anys que ha intentat trobar aquest moment, per parlar, i que avui s'ha armat de valor per fer-ho.
Li he dit que si algú se'n havia de sentir responsable era jo, pel merder que li vaig crear, però que ara ja no me'n sentia malament perquè haver parlat amb ella, el mes d'abril del any passat, em va servir per sentir-me alleujat. Que en tot cas no hi havia culpables...

Només trucar-me com que ha sigut una sorpresa, he anat a cercar un llibre d'en Osho; "Libertad", l'he obert amb una frase, que l'hi he escrit en un paper, perquè quan ens veiessin li donaria; l'hi he notat el to de veu, quan m'ha trucat, que estava espantada.

La frase era aquesta:

"Permanece alerta. Examina con profundidad cualquier cosa que te asuste.
Y te sorprenderá que, si examinas con profundidad cualquier cosa que te asusta, desaparecerá."

Ha marxat tranquil·la, li he donat les gràcies per haver-me donat l'oportunitat de poder reconciliar-nos i poder continuar mantenint el nostre sentiment d'estima, encara que d'alguna manera confiava i sabia que algun dia recuperaríem l'amistat.

Només em volia veure per dir-me el que m'ha dit. Que d'alguna manera la tenia d'ajudar perquè li havia destrossat la vida. Que encara que es mostrés riallera i cordial, estava trencada en el seu ser, en el més íntim.
El més important era saber que era viva, i que encara que li hagués comportat un gran trasbals, mai havia deixat de tenir un lloc en el meu cor. 

El destí m'ha donat aquesta oportunitat de reconciliar-me i sentir agraïment.
Havia assumit, que el passat no els pots canviar, i reconeixent els propis errors, encara que en l'origen fos un malentès, no et pots deixar portar per la ment, ni un sol segon pels pensaments destructius.

He tancat un cercle.

Se que pateix, que encara li dura el trasbals que li vaig causar, pel malentès; d'entendre i pensar que em deia una cosa, i en realitat m'estava fent una confidència. La realitat n'era una altra...

En el meu caos, i amb la meva reacció, que va ser brutal, d'autèntic fill de puta, vaig causar-li patiment. No s'ho mereixia. Ella avia escollit per ella, a la meva exigència, i havia d'acceptar-ho.

He patit el meu infern, ara estic en pau, visc al cel. L'infern i el cel són aquí. Escollim el que volem viure.

clica: lunes Pastora

Na Lulu.ji és una canya!

Ha aparegut amb una caixa gran immensa en forma de silueta de rei mag.

M'havia comentat que tenia el matí molt ocupat i que per això no ens veuríem fins fins a l'hora de dinar. havíem convingut que portaria el segon plat.
Jo havia de cuinar el primer i preparar l'amanida, també.

Em diu; - obre això que es per tu.
- Per mi, que t'has tornat boja?
- Ahhahaha! ha comença a riure amb aquest riure que té tan obert i contagiós.
- T'he enganxat en calces! els reis s'han avançat! em diu; em feia molta il.lusió fer-te una sorpresa!
- Oi tant que m'ha l'has feta!

Em diu que aquestes són les millors, les que no s'esperen... tots portem un nen a dins encara que la vida ens obligui a oblidar.

- Tens 10 xorradetes i 10 pistes,  a veure si les encertes... i torna a esclatar de riure, ahahahah. Suposo jo que devia fer cara de lluç... encara no m'ho podia creure. Aquesta dona m'estima, això és clar!
Ja m'ho va fer amb na Ca. uns dies abans de nadal, el dia de l'amic invisible quan varem anar a prendre copes... elles dues em varen regalar un CD, cadascuna i un llibre... ja em van enganxar en calces! Aquesta princesa Lulu.ji és l'hòstia

- A veure si trobes l'ordre correcte per destapar els paquetets...
Ja em veus a mi com quan era un xavalet dipositant tots els envolums sobre el sofà en un ordre que volia buscar, lògic

L'Un hi ha una inscripció que diu perquè comencis bé el dia.. en lletres d'or sobre una etiqueta molt bonica impressa és veu un pare Noel i un nen que l'abraça pel coll...  jo hi haig de posar a continuació les paraules que hi falten  per a completar la frase... és un joc divertit!
Estic tant sorprès que ni m'ho puc creure... mentrestant em diu com qui res; -de de fa uns dies t'ha canviat la cara. Al dies del curs sovint estàs enfurrunyant donant canya i t'assembles al nanet grunyo...

És tan fantàstica que em fa somiar. És una princesa, un regal, Lulu.ji
Em mostro tant sarcàstic. Darrera aquesta cara de mig emprenyat amb la vida i de sobte; aquesta xicota i en un plis, plas!... m'ha capgirat tots els esquemes... feia molt de temps que no tenia aquestes sensacions, aquest sentiments tan especials. Em fa sentir millor persona... i m'he emocionat quan li deia. Em treu el millor de mi. És com una fada encantadora...

Bé, al què anàvem m'estava perdent ...

1er paquetet.
L'obro una vegada els he posat en l'ordre en què els he classificat... semblava ben bé, l'endemà al matí. El dia de reis...
Ella m'anava observant, i jo com que ignorava el que contenia, encara reia més.
Tot molt ben embolicat, amb les etiquetes iguals però amb inscripcions, diferents. És molt detallista, és nota el toc delicat, femení. Jo tant auster i ella, apa!
S'ho a passat tant bé, em comentava embolicant-ho i preparant els paquetets i escrivint les notetes...

on érem? al 1er paquetet! va vinga d'una vegada!
pregunta; - ¿ que haig de fer avui?...
l'obro; conté un bloc de notes autoadhesives. OK!
- No ho he encertat... no recordo que he respost...

2on paquetet.
Pregunta a l'etiqueta: - ¿ Què em fa falta?
Jo li responc, una rentadora! No ho he encertat.
- Un altre bloc allargassat amb un imant i un llapis per posar sobre la nevera, per la llista de la compra... encara riu.

3er paquetet.
Pregunta escrita amb lletres d'or: ¿ Blanc o negre?
- Osti!, els dos... L'obro; un joc de cinc espelmetes fines, de disseny amb els seus suports a joc, per decorar la taula... un detall preciós.

4art paquetet.
Això ja comença a semblar un test d'empatia, com els que els hi fan als replicants!...
l'inscripció diu : - Ah!! s'hem cauran...   dic: - els calçotets! 
Conté dos paquetets de mocadors de paper de disseny de color blau amb uns cors a fora al cel·lofanes...
ah! els mocs...  com m'estima, penso.  S'ho ha currat!

5è paquetet.
Llegenda de l'etiqueta : per animar la nevera...
aquesta si,  fàcil.. uns imants preciosos imitant cartells d'època.

6è paquetet.
llegenda de l'etiqueta : - per compartir...
dic : - un viatge! o alguna cosa semblant...
Dues tasses de té amb filtre i tapadora amb unes calcomanies d'unes dones japoneses amb quimono i un tapís de bambú enrotllable per diposita-les.

7è paquetet, això ja s'està començant a acabar i no he endevinat pràcticament res de res,  de les preguntes inscrites, en les etiquetes, el "test" és per part meva decebedor, però és un joc divertit. M'ho passo molt bé.
inscripció de l'etiqueta : - Que net i polit!
quan ho palpo és flonjo.
- Ja ho sé , una esponja!
-Si! riu ella, còmplice marcant els sotets a  les galtes...
Un quit de viatge, un estoig amb cremallera petit, dins una dosi de xampú que te la forma d'un homenet i l'esponja.

Ja tenim l'essencial per poder començar afer un viatge ben polits i preciosos; com em deia la mare quan era un marrec, foten-se de mi perquè era un autèntic marranet! - Ai! el meu nen que polit i preciós!...  Anava fet un desastre.

8è, inscripció del paquetet:
- tens un? Osti m'has enxampat, ni remota idea... - boli! Si és clar a les classes demanat on m'he deixat el boli.. I de tres colors!... com nens!
ni p... idea, que fabriquessin aquests artilugis m'està fotent una garrotada riallera als meus prejudicis consumistes...

9è paquetet. Inscripció: - per ordenar els .... no ho sé estic atrapat!  -  treballs ... és una carpeta classificadora. Color fusia, que m'agrada.. amb el balu i el magenta.

I 10.  Petit i circular.
Inscripció: Per meditar ...  Jo pensava, coneixent-la com és de fotetes... m'està portant a l'engany, i dic;  per posar-ho al forat del c..
- Un paquet d'encens dins d'un cilindre decorat...

Per uns instants ho he observat tot l'he mirada i li he fet un petó.

Després em dinat una excel.lent carn semblant al rost beef amb un regust molt especial per la manera que l'ha cuinada i salpebrada... i el que havia preparat jo.

Es una dona fora del comú, es  una princesa na Lulu.ji !

alegria

No se que dir-vos... sento agraïment, ja no sols pels obsequis, sinó pel sentiment que hi ha que t'impulsa a fer-ho. No m'havia aturat mai a pensar-ho, però ho he pogut entendre, que quan algú que no te cap mena de lligam de parentesc, lliurement et mostra els seus sentiments mitjançant un obsequi. Ara faré de profe, m'explico?, que transcendeix a l'objecte... si oi? més enllà...
M'ho heu posat difícil, no perquè em senti obligat, sinó perquè pensant en vosaltres, penso que sent sensibles com sou i a més creatives sou quelcom molt especial ... ves em cuideu i mimeu i em sorprèn!... que vols? i a més de com ho feu.... això és un regal.

Quan penses amb els éssers estimats, i ara ja han crescut! ...els que sents molt propers i penses en ells et dius, que puc oferir-los? I no passar-te de mida ni quedar-te curt, i donar la mesura.

Només puc dir-vos gràcies, i que no quedi cursi; precioses! ...doncs aquest mot era exclusiu per una sola persona, i ara també es vostre.

Però, sempre hi ha un però, a vegades em sento observat, que em mireu amb l'ull esquerra ( la teoria de l'ull esquerra, ...hahaha) i penseu qui es aquest tio.... m'esvera que pugueu veure'm el costat idiota..., la burreria. i ja l'heu vista i no m'heu fet cap moc, és que sou l'òstia... què vols... M'heu arribat i això que feia fred!

L'alegria, això que els éssers tenim, que surt de dins, que ho sents i que se't contagia i t'arriba i quan t'hi sents pròxim creix i suma.

la sort festeja amb els pencaires?

La sort festeja amb els pencaries, però a vegades és capriciosa, afirma la Ruscalleda, la cuinera de les estrelles gastronòmiques...

però ha vegades és tant capriciosa i gandula que no veu l'esforç sublim que fem alguns per poder treure el cap i somriure.

Avui m'he acomiadat de'n David, el meu cap durant tres setmanes, no és que la feina fos avorrida, no!, sinó que no era rendible, és clar que no penco per les gràcies.
Ha quedat encantat per la manera de com he treballat, però com que no hi havia resultats he decidit plegar.
Quan vas de free-lance, i a comissió, i les despeses són molt més grans que els guanys, més val, plegar i a " otra cosa mariposa"... oi?

Estic content amb mi mateix, d'haver pres la desició.

Ell em deia, que faràs ara, et quedaràs a casa i deprimir-te? (torracollons ell i sarcàstic, perdonavides)
Li he contestat que no acostumo deprimir-me, perquè no em deixo portar pels pensaments, a la ment tant li fa de quina mena són, que siguin com siguin , ella pensa i prou i jo estic, existeixo, també, per decidir què és el que haig de pensar i el que haig de deixar de pensar.

Content perquè no m'he mostrat ni pessimista ni optimista, sinó realista i pràctic. Potser sóc una mica escèptic, encara que sempre que hi ha un repte hi poso entusiasme, en les coses que faig i aquesta actitud em fa sentir bé amb mi mateix.

Ara a recomençar de nou... a veure si la sort festeja amb mi! i no sigui gaire capriciosa.