la sort festeja amb els pencaires?

La sort festeja amb els pencaries, però a vegades és capriciosa, afirma la Ruscalleda, la cuinera de les estrelles gastronòmiques...

però ha vegades és tant capriciosa i gandula que no veu l'esforç sublim que fem alguns per poder treure el cap i somriure.

Avui m'he acomiadat de'n David, el meu cap durant tres setmanes, no és que la feina fos avorrida, no!, sinó que no era rendible, és clar que no penco per les gràcies.
Ha quedat encantat per la manera de com he treballat, però com que no hi havia resultats he decidit plegar.
Quan vas de free-lance, i a comissió, i les despeses són molt més grans que els guanys, més val, plegar i a " otra cosa mariposa"... oi?

Estic content amb mi mateix, d'haver pres la desició.

Ell em deia, que faràs ara, et quedaràs a casa i deprimir-te? (torracollons ell i sarcàstic, perdonavides)
Li he contestat que no acostumo deprimir-me, perquè no em deixo portar pels pensaments, a la ment tant li fa de quina mena són, que siguin com siguin , ella pensa i prou i jo estic, existeixo, també, per decidir què és el que haig de pensar i el que haig de deixar de pensar.

Content perquè no m'he mostrat ni pessimista ni optimista, sinó realista i pràctic. Potser sóc una mica escèptic, encara que sempre que hi ha un repte hi poso entusiasme, en les coses que faig i aquesta actitud em fa sentir bé amb mi mateix.

Ara a recomençar de nou... a veure si la sort festeja amb mi! i no sigui gaire capriciosa.