Potser no l'he usat gaire...
potser a moments ha sigut un refugi,
potser a moments ha sigut el mitjà per dir-vos quelcom de mi...
i per donar-vos gràcies, per aprendre del què feu...
la interacció amb imatges i paraules d'una finestra al món.
en el primer post, m'inspirava en un poema d'en Joan Salvat Papasseit,
estava enamorat de la bellesa, de la feminitat, la intel·ligència, el sentit de l'humor, del gaudi per la vida i ara, avui, encara segueixo, encara que a vegades l'amor sigui esquiu...
enamorat del amor!
salut
per molts anys! quin goig arribar tan lluny! :)
ResponEliminaEnamorat de l'amor! Per això fas fotografies tan maques, perquè les fas sempre amb amor i buscant-lo...
ResponEliminaPer molts anys, Joan!
Petons!
Que duri.. que duri
ResponEliminaJo sóc nouvinguda, però et deixo les meves més cordials felicitacions, y espero estar per aquí la resta d'anys que ens regalis les teves imatges! Una abraçada, felicitats!!!!!!
ResponEliminaPer molts anys, Joan! M'encanten les teves fotos! Salutacions des d'Hèlsinki!
ResponEliminaper molts anys!!!!
ResponEliminaFelicitats, Joan!!!!!
ResponEliminaMoltes felicitats Joan.
ResponEliminaQuatre anys... poca broma!
El primer és el que costa menys, oi?
La resta ja és vocación en estat pur!
Una abraçada
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina