Quan ella passava amb la testa altiva,
graciosa, coll fi i dretes les espatlles.
90
De mirada negra, com nit sense estrelles,
feia basarda, en passar...
i encara més des de la bastida, tremolava,
des d'on et llençaven floretes... reina!
60
La resposta, el teu somriure
i cop de maluc.
90
Mentre, ho explicaves divertida
i estimar-se ho era tot;
sentir, gaudir, entendre's,
unir-se i tocar el cel.
MRP - Bignònia
um, um, um, bon poema i bones mides
ResponEliminai es cert, la realitat, la vius i és sempre millor que la imaginació...
ResponElimina...MMMM!
Molt cabalístic has esdevingut... Què tindrà aquesta combinació? Tot just aquesta.
ResponEliminaque serà?
ResponElimina...que les venus, particulars, esdevinguin cabalístiques?
l'herència mediterrània? greco-romana?
o ves a saber què... que la física i la química s'uneixen, i de les dimensions humanes, de la bellesa se'n fan un codi per la memòria...
les meves mesures vénen donades per la ment-els mots-el cor. Un triangle. Curiosament parlo de mesures, i jo les considero, segons com, adimensionals.
ResponElimina