La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l'aire. Mira, s'obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món, que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. (....)
Gabriel Ferrater
M´ha vingut el poema quan he vist la foto. Bon 2013 Joan!
ResponEliminaCambra de tardor (fragment)
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. (....)
Gabriel Ferrater
M´ha vingut el poema quan he vist la foto.
Bon 2013 Joan!
Salut.
és un regal !
Eliminagràcies per posar-hi les imatges de la poesia.
salut i art ,
país secret!
sense les sombres no donàriem tanta importància a la claror.
ResponEliminaUna foto molt xula Joan! Bon any!!
gràcies per apreciar-la ,Alba
Eliminadoncs ben mirat, sí !
bon any,
salut i art