dimarts, 11 d’octubre del 2011

cadència



el va i ve de les onades,
com en la cadència de la respiració
d'un instant, només queda la imatge

(en homenatge a l'aigua, que t'inspira PMC-L)

7 comentaris:

  1. Bones, però amb quedo amb la segona!!!!
    Salut company!!!!

    ResponElimina
  2. Les dues, les dues... què serien l'una sense l'altra? mig instant? mitja imatge? :)

    ResponElimina
  3. Hola Joan, molt bones les imatges.
    Gairebé podríem dir que representa una legoria de la vida,Un instant ple de força i poc a poc anar desapareixent fins l'oblit.

    Ferran

    ResponElimina
  4. Qué bonic. Les ones en donem pau.

    ResponElimina
  5. L'arena és la pell nua de la Terra, desfeta pel temps, que la disgrega. L'aigua deixa sobre ella la seua llengua de calma: cadència subtil i blanca.
    M'agraden les dues fotos i els instants amb que probablement cridaren el teu esguard.
    Molt bones!

    ResponElimina
  6. bones fotos
    salut estimat!

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai