- instants efímers, imatges latents... -
poc que s'hagués cregut passar a la posteritat :)
Su anterior color verde se tornó en maduro marrón otoñal para posarse-enterrarse en la dura y fría piedra. En esta foto veo la vida que se va terminando. Un gran foto, según mi modesto parecer,felicitaciones. Un abrazo.
M'encanten aquestes fotos.... per senzilles i boniques, felicitats, bon ull :)
L'encant de les coses senzilles, l'exclusivitat de tot plegat, quasi res pot ser millor que ser el que és de debò, sense imitacions.P. D.Per fi he pogut treure el cap per la teva finestra. Darrerament, ja saps, de corcoll amb la feina.
Hola Joan,la solitud damunt les llambordes, ni la llum no l'abraça...Salut i bones diòptries.onatge
Única i especial, tu l'hi has feta... M'agrada!
poc que s'hagués cregut passar a la posteritat :)
ResponEliminaSu anterior color verde se tornó en maduro marrón otoñal para posarse-enterrarse en la dura y fría piedra. En esta foto veo la vida que se va terminando. Un gran foto, según mi modesto parecer,felicitaciones. Un abrazo.
ResponEliminaM'encanten aquestes fotos.... per senzilles i boniques, felicitats, bon ull :)
ResponEliminaL'encant de les coses senzilles, l'exclusivitat de tot plegat, quasi res pot ser millor que ser el que és de debò, sense imitacions.
ResponEliminaP. D.
Per fi he pogut treure el cap per la teva finestra. Darrerament, ja saps, de corcoll amb la feina.
Hola Joan,
ResponEliminala solitud damunt les llambordes, ni la llum no l'abraça...
Salut i bones diòptries.
onatge
Única i especial, tu l'hi has feta...
ResponEliminaM'agrada!