de fora del astre rei i la que ens il·lumina sempre,
sempre el nostre cor i clarifica la ment,
que mai s'immuta que és perenne....
(però que a vegades, no sabem endollar, hem perdut la puresa, el nord,
pel dolor o fent-nos idees sobre ella, la llum, cercant a fora, i no sabem
com fer-ho per retrobar-la allà on és, en l'amor, en el cor... )
M'agrada molt questa fotografia el que m'ha passat pel cap és que dilueix els límits entre la pintura i la fotografia. Am i també em sembla que tenim la bruixo-la mal imantada que capgirada la polaritat de l'agulla ens guiem molt pel d'afora i passem estúpidament del que cadascú porta a dins. He llegit al teu perfil que t'agrada Weather Report. Vaig descobrir l'altre dia al youtube un concert, per parts, de The Zawinul Syndicate. És profundament preciós. Vaig recollir en un post (l'ùltim)del meu blog les nou parts del concert. Te'l recomano i t'invito (tot i que potser ja el deus conèixer) a escoltar-lo.
ResponEliminaEl que dóna esèrança de la teva foto és que, la llum, la tens a quatre passes, allà a la cantonada. Quina idea tant xula, Joan. La llum com a símbol de tantes coses que cerquem a la vida.
ResponEliminaLa llum és a dins teu, l'has de trobar..
ResponEliminaM'agrada molt l'enquadre que has fet, i la composició, i la llum és brutal.
Un petonas guapo.
Menuda fotografía. El suelo pisado por todos adquiere un protagonismo inusitado. Saludos.
ResponEliminaEndavant Joan , que l´única lluita que es perd es la que s´abandona...salut! r@mon Can Cullell
ResponElimina