dimarts, 25 de novembre del 2008

al jardí botànic II





avui de flors, no en sé el nom, però no em calen, és com escoltar una simfonia, si m'agrada, la gaudeixo...




quan la nostàlgia sigui un sentiment,
sense tristesa
quan el record no t'encongeixi el cor,
llavors haurà passat el dolor


5 comentaris:

  1. m'agraden les teves últimes paraules per a L...

    i en quant a les fotografíes, suaus, amb textura i amb un color molt bonic...quan les coses agraden, agraden i el seu nom poc importa.

    una abraçada

    ResponElimina
  2. Bones macros i colors,m´agradan sembla un altre cop primavera...ben vistes !
    Ah! i gràcies per la teva informació,salutacions

    ResponElimina
  3. ultimament t'estas lluïnt

    salutacions

    ResponElimina
  4. tienes una sensibilidad muy grande.
    saludos, voy a volver

    http:\\coresemtonsdecinza.blogspot.com

    ResponElimina
  5. Ahir també llegia aquest poema tan ple de saviesa i certeses. És així,jo ho sento així també.
    Inuits

    ResponElimina

un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai