Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joia
envejosa
a les roses:
mireu la noia que us guanya l'esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora el seu pas
—qui no la sap quan la veu s'enamora.
Perquè has vingut ara torno a estimar:
diré el teu nom
i el cantarà l'alosa.
(El poema de la rosa als llavis)
Aquesta és una foto "xafardera", una mena de "robat" que testimonia la curiositat del fotògraf... en la matexa essència de l'esperit que ens empeny a posar-nos al darrera de la càmara, no?.
ResponEliminaAh! preciosa la poesia de Papasseit!
M'agrada el marc de les fulles verdes. I la poesia... què més dir, bonica!
ResponElimina