
li deia al caragol, encara que no em sentís, i l'angelet no parava de moure's, una conspiració domèstica!

m'estaven treien de polleguera...
El veí, pensava jo, es deu pensar que m'he tornat boig, però és que era per tornar-si, no parava de dir-li improperis a aquell artilugi per subjectar el lavabo, i que no es mogués cada vegada que obria l'aixeta...
Collons que t'estiguis quiet!
intentava subjectar-lo, estava en una posició inversemblant...
m'estava sortint de mi mateix.
...20 minuts després, enllestit!
bricolatge...
poc abans havia canviat un fluorescent enfilat i fent equilibris a la cuina, i després arreglant la torradora... i finalment fent bricolatge al lavabo.
ara ja puc tatxar de llista (penjada amb un imant de la nevera), aquestes tasques pendents...