reportatge ínfim

l'ànec lleig que es convertia en cigne en el conte d'en Andersen, no era tant lleig, era sublim...

era el símbol de la festa que tenia lloc en el parc felicitat...

els peixos de colors, donaven el to fantàstic...

la festa de l'enllaç, la boda xinesa...

llarga vida als nuvis!

boomp3.com

on tour

eren allà, caminaven lentament contemplant les gavines del riu...

mentre observaven els paisatges urbans que com un laberint, canviaven contínuament...

de cop varen trobar un carrer, buit, només el sol il·luminava les llambordes...

costerudes escales els portaven a un indret desconegut...

veieren passar, atrafegats, turistes que perdien el bus...

i més art per veure... i més escales per pujar.... observar.

finalment arribaren a l'indret que cercaven.

...on tour!

boomp3.com

entretemps

el sol queia a plom, es va ficar dins d'un refugi, li semblava estar més alleugerit, tenir temperat el cos, suava i estava quasi deshidratat...



va tenir la sensació de creuar la línia, que passa d'un instant a l'altre...


un bell animal li oferia l'aigua que tant desitjava....
bevia a plaer, fins quedar assadollat.
Es va adormir...



plàcidament reposava, sentia murmuris llunyans...

- serà l'aigua que begut?
- serà la brisa que m'acarona?
- serà una música llunyana? ...


era el xivarri del vell barri,
el brogit del carrer...
...va adonar-se que havia estat entretemps.

boomp3.com

sentir

Abre la puerta, no digas nada,
deja que entre el sol.
Deja de lado los contratiempos,
tanta fatalidad
porque creo en ti cada mañana
aunque a veces tú no creas nada.

Abre tus alas al pensamiento
y déjate llevar;
vive y disfruta cada momento
con toda intensidad
porque creo en ti cada mañana
aunque a veces tú no creas nada.

Sentir que aún queda tiempo
para intentarlo, para cambiar tu destino.
Y tú, que vives tan ajeno,
nunca ves más allá
de un duro y largo invierno.

Abre tus ojos a otras miradas
anchas como la mar.
Rompe silencios y barricadas,
cambia la realidad
porque creo en ti cada mañana
aunque a veces tú no creas nada.

Sentir que aún queda tiempo
para intentarlo, para cambiar tu destino...

Abre la puerta, no digas nada...

- què fer ?

Amb la meva ombra

Cementiri de paraules
és a estones el meu cap
el meu cor un muscle a la deriva
qui dels dos té la veritat.

I en les nits de plaer solitari
quan ja no us trobi a faltar
aniré sota la pal.lida lluna
amb la meva ombra sempre al meu costat

He malgastat set vides
buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat

Pujaré aquella muntanya amb tu
on el temps es pot parar
em perdré amb la mirada plena
en els llocs on m´he somniat.

La meva ombra sempre m'acompanya
és el fidel animal
que si li escupo mil cops a la cara
calla i accepta la nostra amistat.

He malgastat set vides
buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat

Em sento al mirall
de les vostres promeses
aquelles que encara ningú no ha trencat
i quan per fi perdi tota esperança
tindré la meva ombra i la soledat.

Sau

després del diumenge, dilluns

dilluns

Si l' amor es comptés com es compta el temps...
Si els meus petons es sumessin als teus petons, un moment...
Si fos possible eternitzar tot el que sento...

No hi hauria cap despertar amb intriga, en la meva vida amb tu...
No hi hauria esperança de fer-ho més gran, estaria parat, les coses ni es mouen...
No hi hauria dubtes, ni bronques, ni perdons, romanticones...

No hi hauria això que adoro, que és el meu tresor, despertar-me i encandilar-me cada matí de tu...

Si l'amor es comptés...
Si l'amor es busqués...

(lunes - pastora)

comiat

acomiadar-se quan se'n va,
dir-li adéu,
guardar el record,
els moments viscuts.

Emoció, cor petit,
quan és per sempre
l'acomiadament.

Avançar i deixar passar,
el dol.
El què ens queda,
la vida, per fer...

inacció

ja no surt fum, ja no contamina, només queda silenciosa en l'espai...

no hi entra material, ni en surt mercaderia...



i el temps poc a poc esborra el brogit de la factoria...