on sento, sento el que sents, amb estima
en el jardí secret del cor.
dijous, 27 de setembre del 2007
Jardí secret
potser en un lloc qualsevol a qualsevol ciutat...
on sento, sento el que sents, amb estima
en el jardí secret del cor.
on sento, sento el que sents, amb estima
en el jardí secret del cor.
diumenge, 16 de setembre del 2007
en el sofà
Arribant a casa vaig ser testimoni d'una festa al carrer, improvisada, semblaven alegres, però cridaven i s'esbatussaven entre ells, eren la penya del brick que com cada tarda i nit feien la seva gresca, necessitaven estar junts, sentir-se acompanyats, pel alcohol, estaven junts, però sols...
en entrar el portal, estava desert, un individu observava, en la nit...
des del vestíbul vaig mirar a fora, aquí ara, el silenci tot ho envoltava...
pensava...
que la xicota dels meus somnis fos present, però ella no hi era, el sofà restava buit per la seva absència, mentre contemplava, com un somni en la penombra, tancant els ulls... la seva presència.
en entrar el portal, estava desert, un individu observava, en la nit...
des del vestíbul vaig mirar a fora, aquí ara, el silenci tot ho envoltava...
pensava...
que la xicota dels meus somnis fos present, però ella no hi era, el sofà restava buit per la seva absència, mentre contemplava, com un somni en la penombra, tancant els ulls... la seva presència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)