divendres, 26 de novembre del 2010
el meu vot
passo de reflexionar sobre si és convenient o no d'escoltar bajanades dels polítics professionals...
el que tinc clar és que s'ha de ser coherent, valent, radical i lliure!
(cal que aturis l' iPod aquí al costat >II per escoltar el què diu en el vídeo)
divendres, 19 de novembre del 2010
capvespre de tardor
- han passat tantes coses; he viscut tantes vivències amb gent fantàstica, he compartit moments tan extraordinaris...
que sembla mentida com passa el temps, oi?
5 anys d'aquest fotobloc, des del 26 de novembre de 2005
(complementari del meu altre Generació... a Vilaweb)
dedico aquesta fotografia a les persones, que m'estimo, que m'importen!
salut, molt bon cap de setmana
i independència!
dimecres, 10 de novembre del 2010
Estructures
formes geomètriques que dibuixen l'espai...
(gràcies pels vostres amables comentaris, ens veiem... )
dijous, 21 d’octubre del 2010
paisatge urbà

del diumenge passat en la visita de portes obertes "48 Barcelona Open House"
(n'hi haurà més)
gràcies pels comentaris i bon cap de setmana
dilluns, 4 d’octubre del 2010
si pogués
...viu ara, demà potser tard, deies.
si pogués, si pogués, si pogués!
(només era una il·lusió, un somni, t'imaginava)
dimarts, 21 de setembre del 2010
dimarts, 14 de setembre del 2010
dimarts, 7 de setembre del 2010
aixecar una casa
Era una casa construïda sense pedres,
els terres, parets i marcs fets de fusta
Taules i cadires usades, plenes de pols
és un lloc on no em sento sol
és un lloc on em sento a casa
Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi
Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
Al jardí on plantàvem les llavors,
Hi ha un arbre que és vell com jo,
les branques van ser tenyides pel color del verd
la Terra hi va creixer i li va tapar els genolls
Per les esquerdes de l'escorça hi vaig pujar al cim
Vaig pujar per l'arbre per veure el món
Quan les ràfegues van venir per llençarme
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi
Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
cinematic orchestra
els terres, parets i marcs fets de fusta
Taules i cadires usades, plenes de pols
és un lloc on no em sento sol
és un lloc on em sento a casa
Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi
Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
Al jardí on plantàvem les llavors,
Hi ha un arbre que és vell com jo,
les branques van ser tenyides pel color del verd
la Terra hi va creixer i li va tapar els genolls
Per les esquerdes de l'escorça hi vaig pujar al cim
Vaig pujar per l'arbre per veure el món
Quan les ràfegues van venir per llençarme
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
M'hi vaig agafar tan fort com tu a mi
Vaig construir una casa
Per a tu
Per a mi
Fins que va desaparèixer
De mi
De tu
I ara, és hora de marxar i convertir-se en pols
cinematic orchestra
dissabte, 4 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai









