vesprada

per a mi és un moment màgic, la llum se'n va, s'escola per l'horitzó... poc a poc, sembla però a gran velocitat per les dimensions del planeta...
els dies són més llargs, gaudim de més hores de llum, avançant el rellotge ens llevem més d'hora i aprofitem més el dia...

ventós

ventós i lluminós, dies que tot s'ho enduen,
fins hi tot els llençols penjats als terrats,
llum que queda en l'ambient,
queda en la retina per sempre...
escolta-ho en el vent,
els dies lluminosos i de vent...

retrat

un dia ens haurem de veure amb més temps, per confrontar els nostres records...
m'escriu en la seva dedicatòria en Jann-Marc, el seu el llibre De mémoire, Els dies del començament : una tardor de 1970 a Tolosa de Llenguadoc.


ahir vaig ser de viatge en visita al company Jann-Marc, que feia molts anys que no veia...

especulació...

amb l'excusa que es vol reformar el casc antic, l'empresa municipal d'urbanisme, ha foragitat, la majoria de veïns i pretén rehabilitar la zona, però els veïns no hi podran tornar, ni els del CSO la Drogeria, que hi tenien un centre social...
Ho han tapiat tot, han tret les baranes, han enderrocat tots els interiors...

- però si ho volen rehabilitar , com és que han tret tots els elements arquitectònics?
- com és que posen en perill els veïns que no han volgut marxar?

boomp3.com

projeccions

il·lusions de la realitat; només ombres...

ritmes...

ruta

rutes que portes a llocs...



uns van, els altres també...



uns tornen, els altres també





rutes que porten a llocs , rutes d'enginyeria...

dia de festa

obro el finestral, és ple dia, llueix el sol...

trec amarres...

la barca m'espera per navegar...

històries

en fer la foto va passar algú per darrera, ho vaig veure, per un instant igual que els companys que eren en aquell moment presents, ens vam girar, però l'espectre ja no hi era...

durant uns minuts ens vam quedar en silenci, cercàvem una resposta lògica en les nostres ments...

aquell castell tenia una història de patiments, havia sigut emprat com a presó durant la segona guerra mundial pels nazis...

però en totes les fortaleses medievals hi havia vassalls...

Cotlliure ; entre tanta bellesa, hi ha història:

Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el seu castell pateixen un setge intens. Les tropes del rei francès dominen els puigs i llur flota bloqueja el port. Arran de l'assalt de la ciutat i del castell per les tropes de Lluís XIII de França (que constaven de 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i llurs mosqueters). A conseqüència d'aquest atac, les tropes, privades d'aigua per la destrucció del pou, s'han de rendir.

boomp3.com