diumenge, 23 de maig del 2010

un dia de platja


un dia de platja, per gaudir...
que passeu un bon diumenge!

a partir d'aquesta setmana sovintejaré menys, començo un curs de  fotografia d'alta qualitat, aprendré a tractar les imatges en RAW (en cru literal)... un pas més per millorar la qualitat de les meves fotos.

Em disculpareu si no us visito més del que he fet fins ara i si no us comento... potser si puc els caps de setmana esgarraparé del temps, uns moments per fer-ho i a partir de l'agost, crec que ja podré tornar...

Una abraçada amb estima
salut i art!


i sapore di mare :) !!! 
(per escoltar-la hauràs de aturar l'Ipod aqui al costat... >II )

dijous, 20 de maig del 2010

atzucac


Amb l a meva ombra

Cementiri de paraules
és a estones el meu cap
el meu cor un muscle a la deriva
qui dels dos té la veritat.

I en les nits de plaer solitari
quan ja no us trobi a faltar
aniré sota la pal.lida lluna
amb la meva ombra sempre al meu costat

He malgastat set vides
buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat

Pujaré aquella muntanya amb tu
on el temps es pot parar
em perdré amb la mirada plena
en els llocs on m´he somniat.

La meva ombra sempre m'acompanya
és el fidel animal
que si li escupo mil cops a la cara
calla i accepta la nostra amistat.

He malgastat set vides
buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida
que encara no he trobat

Em sento al mirall
de les vostres promeses
aquelles que encara ningú no ha trencat
i quan per fi perdi tota esperança
tindré la meva ombra i la soledat.

Sau

però tinc l'esperança, i confio, que algun dia s'acabi aquest malson, viure el meu present, deixar enrere el passat... i compartir l'amistat.

dimarts, 18 de maig del 2010

cadències




lluïa la lluna


lluïa la lluna, en la llunyania,
tant a prop i tant inassequible,la sento,
udolo com un llop en la boscúria,
influència de natura, presència.

lluïa la lluna, en la llunyania...
moltes nits i dies, d' absència

"romanticones"

dijous, 13 de maig del 2010

temps de flors






algunes imatges d'un matí, a Girona ple de gent a vessar, per admirar els muntatges florals...
... Girona té el seu encant amb flors o sense, però amb tant atabalament i el amb raig que queia vaig decidir deixar-ho per una altra ocasió...

espero que us agradin, que tingueu un bon cap de setmana i que sigueu feliços!

dimarts, 11 de maig del 2010

realitat


sentir, tenir esperança i confiar, si!...
practicar l'estima, mostrar agraïment,
deixar passar les pèrdues, les addiccions emocionals,
deslliurar-te de conceptes...
deixar els desitjos que fet i fet, et comporten trasbals,
deslliurar-te del món dels somnis, il·lusions i fantasies...

la realitat, és millor que els somnis!

(aprendre! encara tinc molt per aprendre!
gràcies! ja saps, per tot el que m'has donat...)

dissabte, 8 de maig del 2010

Les coses són el què són...





a la meva estada a L'Alguer a Sardenya, vaig degustar aquest pastís de milfulles,  d'origen sicilià, riure amb un boig que havia tunnejat  el seu vell vehicle, no passava desapercebut, i reflexionar davant unes esqueles enormes enganxades a la pared.
Les coses són el què són...
Tot plegat era una història, una metàfora del com som, el què fem i com ens relacionem... objecte de desig, objecte d'atenció i al final un record del què havíem sigut...vides

salut, que gaudiu, que passeu un bon dia, amb estima

dijous, 6 de maig del 2010

vida


...estava aterrit pel què li venia a sobre, era conscient que en els propers mesos havia de ser fort.
Es va fixar en un cartell que anunciava formació en disseny i decoració, va informar-se i s'hi va matricular, des de jove que ho havia desitjat... necessitava sentir-se acompanyat.
Es van trobar, compartir, es van acaronar, acariciar... el va acompanyar en el tràngol, es van estimar i desitjar...
Amb el temps es va  sentir fort, va recuperar la confiança, va prosseguir el seu camí...

dilluns, 3 de maig del 2010

prou!


Com és que encara
no hi puc veure,
com és que encara parlo sol.

Després de tant de temps,
no m'he acostumat
a trencar amb tot el meu passat.

Solitari és el meu pas
i tothom m'és estrany,
sóc el nou de la vella ciutat.

Tot té un preu, tot té un adéu
que no pots comprar.

Juga fort i torna a començar.
Per què no tinc les coses clares?

No vull la dura realitat.
Les cartes que jo vull,
no es poden donar;
tot o res, pots perdre o guanyar.

Has d'aprendre a acceptar,
les regles del joc,
no sempre ho tens tot a les mans.

Sempre jugo de farol,
estic desesperat.

És millor que torni a començar.
Només hi ha una via
per on passa el tren.

Ha arribat el dia d'anar cap a
l'infern, o tornar a començar...

(sau)

dissabte, 1 de maig del 2010

Alguer - Sardenya XI (instants)




les persones, la humanitat, tenim fantasies, creences, ens fem el nostre propi món, el veiem i vivim sota el nostre prisma, les nostres vivències, som molt iguals i a la vegada diferents i únics, ens atrauen persones, que el viuen una mica com nosaltres, admirem, ens enamorem, tenim sentiments coincidents, passions semblats, perversions diverses i conceptes contrastants...
I ens apreciem, estimem o ignorem, els uns al altres, pel què fem, diem o pensem....
un instant…
com ahir, avui un instant, partícules en l'espai